Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

La intermediadora, l'imam i la batlessa. Política i religió en democràcia.

eliteratura | 17 Febrer, 2010 19:00

La mediadora intercultural de Cunit, Fàtima Ghailan, va denunciar el 19 de desembre de 2008 assetjament i amenaces per part de l'imam en funcions de Cunit. El jutge va trobar que hi havia prou indicis per decretar l'ordre d'allunyament de l'imam, la seva dona, la seva filla i el president de l'Associació Islàmica de Cunit.
Resta pendent el judici. Veurem quina és la sentència. Passi el que passi, però, hi ha una qüestió que ens hauria de fer reflexionar: la importància de l'estament religiós en tot aquest afer, improcedent en un estat democràtic al segle XXI.
La majoria de marroquins residents a l'Estat espanyol, pel que he pogut observar, no disposen d'interlocutors laics. Tot passa per l'imam, l'associació islàmica o alguna entitat d'ordre religiós. Des d'aquesta òptica, doncs, no hi ha pròpiament ciutadans d'origen marroquí sinó musulmans. La condició religiosa ultrapassa l'àmbit privat, íntim -absolutament legítim- i es situa en el pla social i polític. Com diu Jordi Moreres, antropòleg i especialista en islam a Europa, anteposar la religió a la ciutadania és un error. Entre d'altres coses perquè no deixa espai cívic als ciutadans del Magrib. Els restringeix la llibertat.
En conflictes d'ordre públic, per tant, no hi ha interlocució possible amb associacions de caire religiós, ja que d'aquesta forma se'ls atorga implícitament la representativitat del col·lectiu immigrant marroquí.
És el cas, per exemple, del Consell Islàmic de Catalunya, que s'ha oferit com a mitjancer en l'afer de Cunit a través del seu portaveu Mohamed Halhoul. Tanmateix, el Consell Islàmic ha fet parts i quarts en desacreditar la mediadora intercultural, treballadora de l'administració pública, i posar en dubte la seva professionalitat. Ni una paraula, però, de l'ordre d'allunyament contra l'imam en funcions dictat pel Jutjat d'Instrucció número 1 del Vendrell. Per a Mohamed Halhoul el conflicte és "familiar". D'això se'n diu intermediar. Quin prestigi que s'ha guanyat aquest home!
L'any 2003 Pilar Rahola, en un article titulat Preguntes al Consell Islàmic, ens prevenia sobre el perfil polític del senyor Halhoul. El portaveu del Consell, entrevistat per Antoni Aira el 28 d'agost de 2003 (entrevista no disponible a l'hemeroteca on line de l'Avui), va provocar la crítica de Rahola, ja que el líder espiritual va "dir que el fet religiós havia de ser socialment central, negant una qüestió fonamental de la democràcia, la naturalesa privada de la relació amb la transcedència". També es demanava la periodista si l'Alcorà seria "usat com a text religiós o com a paraigua justificar de l'opressió femenina."
El va ben clissar, Pilar Rahola. Perquè el Consell Islàmic, aquesta associació de caire religiós, de formes i discurs aparentment moderats, articula quan li convé un missatge subtilment  misogin i antioccidental.  Cal que llegim, a tall d'exemple, la seva pàgina web l'apartat de Resum i conclusions de El estatus de la mujer en el islam (III),  on es contraposa clarament el moviment d'alliberament de la dona a Occident al segle XX als "drets islàmics de les dones ", els quals són concedits "voluntàriament" pels homes (la cursiva és meva):

"El decreto Divino de los derechos de la mujer han sido detallados tanto en el Noble Corán como en las tradiciones del Profeta Muhammad (la paz sea con él), y no pueden ser manipulados por ningún hombre en cualquier intento de reducir, distorsionar o cancelar tales derechos. Esto es completamente diferente de lo que los movimientos de liberación femenina del siglo 20 han conseguido luego de luchas y muchos sacrificios.
Los derechos Islámicos de las mujeres son concedidos voluntariamente por el hombre como un acto de adoración, mientras que otros derechos son arrebatados por las mujeres en la desafiante batalla que los hombres sienten haber perdido.
Una de las tristes consecuencias de esta batalla entre los dos sexos es la prisa de las mujeres modernas por el otro extremo bajo el incorrecto lema de emancipación, liberación y total igualdad con los hombres.
Los resultados de esta llamada desequilibrada son más explotación y degradación de las mujeres en todas las formas de medios de comunicación, más corrupción de las generaciones jóvenes, más disrupciones en las familias y destrucción de la bondad de la familia y el reemplazo del matrimonio por la cohabitación, más desviaciones y perversiones en el comportamiento de ambos (hombres y mujeres) (por ejemplo la homosexualidad) y más destrucción del hombre".

Especialment desafortunats són els dos darrers paràgrafs, on es critica l'emancipació de la dona i la total igualtat amb els homes, com a resultat de la qual apareix la destrucció de la bondat de la família, més "desviacions" i "perversions" com ara l'homosexualitat. No és casual que la part més rància i intolerant del discurs sigui tan semblant al de la Conferència Episcopal Espanyola, una associació formada pels bisbes espanyols la qual, sortosament, no media ni dicta justícia en relació a conflictes d'ordre públic o de caràcter delictiu.
És palesa, doncs, la inoportunitat de mediació per part del Consell Islàmic: perquè no els correspon aquest paper en un estat de dret i perquè, directament o indirecta, són part implicada en el conflicte.
Finalment, cal posar de manifest l'actuació inversemblant, absolutament desafortunada de la senadora del PSC i l'alcaldesa de Cunit, Judith Alberich, en voler, segons recull l'acta judicial, frenar l'arrest de l'imam per evitar un conflicte amb el col·lectiu islàmic del poble. A la fi, com Pilat, la batlessa se n'ha rentat les mans, se n'ha destit, i ha volgut posar les coses a lloc (amb l'excusa de mediar en el conflicte, volia que es retirassin les demandes).Tampoc no entenc gens la posició de la batlessa en afirmar (vegeu-ne el vídeo) que fins ara no havia fet declaracions ni havia donat suport púbic a la mediadora comunitària de l'Ajuntament de Cunit per respecte a Fàtima qui, sempre segons Judith Alberich, volia mantenir aquest conflicte a l'àmbit privat. Un funcionari municipal amenaçat per causa de la feina, que denuncia que li volen cremar la casa, i resulta que vol mantenir-ho en l'anonimat! Em costa moltíssim creure-ho.
Com he dit al principi, sigui quina sigui ara la resolució d'aquest conflicte, cal que el patiment de Fàtima Ghailan i la seva família (vegeu el vídeo de l'entrevista que li van fer al Matí de Catalunya Ràdio)  no hagi estat en va. La justícia farà el seu camí. Tanmateix ha de quedar clar que la intromissió de la religió, sigui quina sigui, en la vida pública, laboral o política és inadmissible en una democràcia.
Els guies espirituals i religiosos no han de disputar el poder polític ni han d'imposar el seu credo. Precisament l'article sis de la Llei de Llibertat Religiosa garanteix el respecte a les creences religioses, això sí, "sin prejuicio del respeto de los derechos y libertades reconocidos por la Constitución, y en especial de los de libertad, igualdad y no discriminación".
La Llei ja ho diu. Ara només cal que l'apliquin.


Resum de notícies

Palestines a Cunit

Ordre d'allunyament a l'imam de Cunit perquè no s'acosti a la mediadora i la seva família

El jutge dicta una altra ordre d'allunyament contra l'imam de Cunit

La mediadora de Cunit carrega contra l'alcaldessa Judith Alberich

Abren diligencias penales al imán de Cunit por presionar a una mujer que se negaba a llevar velo

El Consell Islàmic de Catalunya s'ofereix com a intermediari entre l'imam de Cunit i la mediadora cultural

Jordi Moreras, antropólogo social: "Es un error anteponer la religión a la ciudanadía"

Cunit, una cuestió de liderazgo. Claves de poder en el conflicto entre musulmanes.

El imam no tiene tanto poder en la mezquita. Líderes de la comunidad musulmana se desmarcan del caso Cunit

Entrevista a l'imam en funcions de Cunit

Tres col·lectius de dones donen suport a Ghailan

Youtube: Entrevista a Fàtima Ghailan a Catalunya Ràdio

Entrevista a Fatima Ghailan publicada a El Pais

Youtube: Entrevista a catalunya radio Mohamed Halhoul, del Consell Islàmic Cultural

El país: La alcaldesa de Cunit frenó el arresto del imán extremista acusado de acoso

El fiscal demana presó per a un imam per assetjar una dona que va deixar el vel

Comentaris

  1.  
    Periodismo

    Después de leer tu artículo quedan claro dos cosas: La primera, al menos en lo que se denomina Occidente, no es posible una sociedad o grupo civil sin que todo lo que implique adecuación o sometimiento a cualquier doctrina religiosa quede reducido a una opción personal en un ámbito privado; y segundo, y no menos importante, que es posible desde un blog hacer buen y serio periodismo, no sujeto a simples opiniones personales sino remitiendo todo el tiempo a la tan menoscabada objetividad.
    Leyendo tu artículo reviví las viejas experiencias de leer periódicos de investigación, experiencia ya olvidada por la constante claudicación de la prensa en favor de la chabacanería y la estupidez.

    ¡Flor! | 18/02/2010, 07:32
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS