"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
Oscar Wilde. "Un marit ideal": una engruna d'esperança.
eliteratura | 08 Març, 2010 15:00
"Sempre m'estimaré més un home estúpid però honest"
De vegades és bo anar a veure una obra sobre la qual no se'n sap res. Hom és lliure de sentir i pensar a partir del que escolta i veu representat. I encara que la versió d'Un marit ideal produïda pel Teatre Goya peca d'histrionisme, val a dir que les rialles que provoca tenen un efecte balsàmic sobre l'espectador. Tanmateix l'obra d'Oscar Wilde està dotada d'una gran enginyeria verbal que cal respectar. En clau de comèdia s'hi tracten temes espinosos i de gran actualitat. Per això Wilde és un clàssic. Sota l'aparent frivolitat de l'irlandès, hi havia un coneixement profund de l'ànima humana. En parlar de corrupció, un dels temes centrals d'Un marit ideal, ho fa en relació a d'altres com l'amor, la compassió, el perdó i l'expiació. Tot plegat en una societat summament hipòcrita. Vist l'espectacle actual, és imprescindible dotar-se d'un cert optimisme i creure en la possibilitat de redempció (especialment en economia i política). Tan obscur, de moment, és el panorama. Tan de bo, com deia el propi Wilde, la vida imiti l'art. I doncs, la corrupció -mostra de la debilitat humana- que ara patim permeti, talment Sir Robert Chiltern, una regeneració del sistema polític i avancem cap a l'inassolible, per bé que desitjable, ideal democràtic.