"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
Guerra i pau: què ens ensenya la literatura
eliteratura | 05 Octubre, 2010 14:00
Convindreu amb mi que Tolstoi tenia una concepció curiosa de la vida. Ben mirat hauria de dir artística, almanco en el cas de la novel·la, que és el que ens ocupa. Una bona novel·la, doncs, com a obra d'art, és un mirall que reflecteix una sensibilitat concreta, singular, de ser en el món. D'interpretar-lo.
Convindreu també que l'autor rus sabia parlar a l'ànima. Cent cinquanta anys després de Guerra i Pau, la literatura de Tolstoi diu coses que és impossible menystenir.
"En contar tot això a Natatxa sentia l'estrany plaer que donen les dones en escoltar algú, no les dones intel·ligents, que escolten procurant retenir el que senten per tal d'enriquir el seu esperit i, quan s'escaigui, servir-se'n o aplicar a la seva situació allò que els han contat, i comunicar tan de pressa com puguin aquelles paraules entenimentades elaborades en el seu laboratori espiritual, sinó que sentia aquell plaer que donen les veritables dones dotades de la capacitat de discernir i prendre el que hi hagi de bo en les manifestacions de l'ànima humana".
Tolstoi filava prim. No parlava d'un simple enamorament entre Pere Bezukhov i Natatxa Rostov. Va més enllà i anticipa allò que actualment coneixem com a "intel·ligència emocional". Tolstoi no emfatitza l'utilitarisme, sinó més aviat l'empatia. Val a dir que hi ha un cert prejudici, fruit de l'època, envers Natatxa i les dones en general; però això no lleva que Tolstoi tingués molt clar a què es referia en definir una sensibilitat capaç de discernir i, doncs, valorar en la justa mesura les relacions humanes. Aquesta és, precisament, una de les funcions de la literatura que s'hauria de tenir en compte a l'hora d'elaborar el currículum educatiu. Tanmateix no és així. Presumptes criteris d'eficiència han provocat la marginació de les humanitats a les aules. Després, les mateixes autoritats educatives responsables del desgavell pretenen educar en valors, i no saben per on han de partir. Posats a fer, podrien potenciar la literatura. Com diu Jordi Castellanos,
"La literatura no dóna el coneixement directe, dóna la relativització de la perspectiva, t'ensenya que les coses es miren des d'un angle determinat i que aquest angle condiciona la realitat, les realitats, si vol, la literatura ensenya que les realitats es creen. Em sembla que té una funció educativa de primer ordre, no la defenso perquè ensenyi uns valors patriòtics, culturals o morals, que també hi són, la defenso perquè la mentida literària ensenya les grans veritats humanes, perquè ajuda a entendre l'home, aquest és el seu gran ensenyament, és el que la fa imprescindible".