Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

L'atractiu de Medusa

eliteratura | 28 Octubre, 2010 14:00

Hi ha un quadre un xic esgarrifós inicialment atribuït per Giorgio Vasari  a Leonardo da Vinci que representa Medusa decapitada. No va ser fins al segle XX que l'especialista Bernand Berenson va desfer l'error. Actualment aquest quadre, que pertany a la col·lecció de la Galleria degli Uffizi, és atribuït a un pintor anònim flamenc del 1.600.
Tanmateix un poeta romàntic anglès, Percy Bysshe Shelley, creient que l'obra era de l'artista florentí, li va dedicar un poema "On The Medusa of Leonardo da Vinci". L'error, doncs, s'ha esmenat, però el poema de Shelley roman per a la posteritat. Va ser publicat pòstumament per la seva viuda, Mary Shelley, l'autora del famós Frankenstein, dos anys després del traspàs del poeta, que va morir ofegat en un bot abans de fer els trenta.
 
Medusa
 
 

1.
It lieth, gazing on the midnight sky,
Upon the cloudy mountain-peak supine;
Below, far lands are seen tremblingly;
Its horror and its beauty are divine.
Upon its lips and eyelids seems to lie
Loveliness like a shadow, from which shine,
Fiery and lurid, struggling underneath,
The agonies of anguish and of death.
2.
Yet it is less the horror than the grace
Which turns the gazer's spirit into stone,
Whereon the lineaments of that dead face
Are graven, till the characters be grown
Into itself, and thought no more can trace;
'Tis the melodious hue of beauty thrown
Athwart the darkness and the glare of pain,
Which humanize and harmonize the strain.
3.
And from its head as from one body grow,
As ... grass out of a watery rock,
Hairs which are vipers, and they curl and flow
And their long tangles in each other lock,
And with unending involutions show
Their mailed radiance, as it were to mock
The torture and the death within, and saw
The solid air with many a ragged jaw.
4.
And, from a stone beside, a poisonous eft
Peeps idly into those Gorgonian eyes;
Whilst in the air a ghastly bat, bereft
Of sense, has flitted with a mad surprise
Out of the cave this hideous light had cleft,
And he comes hastening like a moth that hies
After a taper; and the midnight sky
Flares, a light more dread than obscurity.
5.
'Tis the tempestuous loveliness of terror;
For from the serpents gleams a brazen glare
Kindled by that inextricable error,
Which makes a thrilling vapour of the air
Become a ... and ever-shifting mirror
Of all the beauty and the terror there—
A woman's countenance, with serpent-locks,
Gazing in death on Heaven from those wet rocks.

 

Bellesa i terror: "el seu horror i la seva bellesa són divins". El tema, no hi ha dubte, és del gust dels romàntics. L'atractiu de la Gòrgona mortal és immens i molt productiu. Hi ha una antologia, The Medusa reader, que recull les aportacions artístiques, antropològiques, polítiques, etc., inspirades en Medusa.  Hi destaquen autors com Nietzsche, Freud, Walter Benjamin, Sartre, Sylvia Plath i molts altres. Llàstima que no en tinguem cap traducció.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS