Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

El poder màgic i protector de Medusa

eliteratura | 09 Novembre, 2010 15:00

Pal·las, sobrenom d'Atena, usual tant entre els grecs com els romans, era deessa de la saviesa. A més de coneixement, la filla de Zeus tenia mala llet. No debades sabem que Atena va tenir un paper primordial en la maledicció de la bella Medusa, convertint-la en prototipus de femme fatale. A la fi, després de múltiples aventures, GorgoneionPerseu va lliurar-li el cap i Atena el va col·locar al seu escut. Així la imatge de la Gòrgona mortal va esdevenir un signe escatològic i apotropaic (que, gràcies al seu poder màgic, allunya el mal o propicia el bé) molt interessant.
El poema Epitalami de Sidoni Apol·linar, bisbe, escriptor i senador romà del segle V, s'inicia amb una descripció d'Atena. El poema incideix en la terrible imatge que la deessa porta a la pitrera:
 
"El centre del seu pit l'ocupa la Gòrgona, que, àdhuc escapçada, és capaç de deixar immòbil el qui la mira; la seva arterosa imatge  refulgeix amb amb arrogància i la seva bellesa perviu fins després d'apagar-se-li la vida; un espès manyoc de cerastes eriça de rulls el seu cap espantós, la mossegosa cabellera retorç les seves espires clapejades i els cabells, quan s'aïren, deixen anar uns xiulets esfereïdors".
 
Hi ha un extens article, molt bo, d’Ana Maria Vazquez  Hoys i de Javier del Hoyo Calleja, titulat La Gorgona y su triple poder mágico on els autors analitzen el perquè de l'ús de la imatge de Medusa com a element protector l’origen del qual l’hem de cercar en les concepcions màgiques animistes que “acceptaven que tots els objectes contenien matèria i esperit”, de tal manera que ”el món podia ser manipulat pels conceptes de contacte, similitud i contrast”.
És aquest darrer concepte el que ens interessa: vol dir que el mal podia contrarestar-se amb el propi mal. Amb altres paraules, el mal quedava neutralitzat. Aquesta precisament era la funció dels amulets màgics que feien servir “figures d’éssers mitològics de formes irreals i monstruoses” per protegir-se.
Segons expliquen Vázquez i del Hoyo, per als antics, especialment els guerrers, com més lletja i terrible fos la imatge de l’amulet, més gran era la seva efectivitat. No ens ha d’estranyar, doncs, l’aparició de l’efigie de Medusa a tota mena d’objectes (tombes, vestits, armes, collars, monedes, copes, etc., etc.).
A més, corria la llegenda que el cap de la Gorgona donava la victòria a tothom que la posseïa. D’aquesta forma la testa de la Gòrgona (gorgoneion) esdevé “un signe màgic per excel·lència (...) per la suma dels tres elements màgics que la composen”.  
Aquests elements, seguint sempre l’article de Vázquez i del Hoyo, són els següents:
 
1. Els ulls que fascinen.
2. Les serps que li fan companyia i que formen els seus cabells.
3. El nu màgic sota la barra o el pit.
 
Dels ulls, de la mirada màgica, de la fascinació, n’hem parlat abastament en els darrers posts. Ens falta afegir-hi la mirada envejosa (és a dir, el mal d’ull), una creença universal contra la qual cal protegir-se mitjançant amulets grotescos o ridículs, monstruosos, també obscens, que poden provocar “l’espant d’una angoixa sagrada o bé l’esclafit de la rialla alliberadora”. Es pretén, en definitiva, allunyar el mal mitjançant l’obscenitat i la lletjor.
Amb les serps, el segon element màgic, esdevingut paradoxalment protector, hom combat el mal amb el mal. Així, doncs, un animal malèfic com la serp, “companya habitual de les divinitats infernals com Persèfone o Proserpina (...) és representada sovint com una força protectora, benèfica, perquè la seva figura expressa la força dels dels reis i els herois. I també la força destructora dels enemics, el que la converteix en un animal aprotropaic per excel·lència”.
Finalment, els nus màgics: de valor simbòlic, “comparable al de les operacions màgiques imitatives que el mag duia a terme per a rompre els encanteris, comparant la mala sort als nus que cal desfer perquè la sort retorni (...).
Certificam, així, el triple poder màgic de la Medusa: “ulls que fascinen, serps que espanten els enemics i protegeixen a qui les porta i els nus poderosos que impedeixen el moviment”. Era, en veritat, un excel·lent escut protector de gran valor en aquella època per ventura més inestable i incerta que la nostra, però més crèdula en molts sentits i també més supersticiosa.

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS