"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 22 Novembre, 2011 17:45
Anselm Turmeda va ser un personatge nascut a Palma (encara no en deien de Mallorca) al segle XIV. Si fos americà, o fins i tot espanyol, seria famós i hi hauria una pel·lícula ben peculiar sobre aquest teòleg cristià i escriptor que es convertí a l'Islam, supòs que per inspiració divina i que es traslladà a viure a Tunis (d'on més o manco ara arriben les "pateres").
Aquest home, a més, símbol de la crisi espiritual que va patir l'home en el trànsit de l'Edat Mitja a l'Edat Moderna, va escriure un poema molt celebrat i d'una vigència extraordinària que Raimon va tenir l'encert de cantar i enregistrar i així popularitzar de bell nou després de la prohibició de la llengua catalana a les escoles on ara el podrien fer aprendre de cap per entendre una mica si més no el perquè de tot plegat; és a dir, de la crisi que ens està fotent a tothom llevat d'una minoria que la va provocar o que se n'aprofita per fer més calerons a costa de la penúria de la resta, que això és en part el bessó del capitalisme.
Sense més preambuls, el poema