eLiteratura

Hi ha gent amb ànima inquisidora que veu el mal a tot arreu. L’ànima inquisidora, per definició, té el deure de perseguir el mal, el mal amb majúscules, que pot fer caure en pecat les ànimes càndides de la joventut. Aquests defensors de la moral, d’un temps ençà, han revifat amb força. Es dediquen, entre d’altres afers, al molt noble art de la censura. El problema del censors, generalment, és que no tenen sentit de l’humor: són incapaços d’entendre una ironia o un doble sentit. Pobrets, si no fos perquè disposen de tants mitjans i poder, farien llàstima. D’altres, més intel·ligents, encara són més perillosos. Perquè si poden entendre la intenció d’un text literari, ho dissimulen molt bé. Són, per tant, mentiders professionals, que fan un ús sistemàtic i conscient de la mentida. És el cas d’Alejo Vidal-Quadras.

Juntament amb un tal José García Domínguez, la darrera endemesa de Vidal-Quadras, que es defineix com a pecador,  ha estat l’intent d’embolicar la troca a les proves de selectivitat de llengua catalana al Principat de Catalunya arran de la lectura obligatòria d’un volum de contes de Quim Monzó.

Hi ha cap mal en el fet de llegir Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury? Són imbècils els adolescents catalans? Ha de ser moral, la literatura? A quins principis ideològics ha de respondre? Poden escoltar la COPE els joves?

Propòs d’elaborar una llista negra sobre el que podem llegir o no.  Millor encara, que ens la facin ells i en proposin, evidentment, una d’alternativa. Posats a fer, que prohibeixin la literatura catalana i tornin a imposar la Formación del espíritu nacional.