eLiteratura

He trobat, gairebé per casualitat a les pàgines de Magisteri Teatre, aquest poema de David Jou titulat Casablanca. M’agradaria haver-ne tingut coneixement abans per adjuntar-lo al post que vaig dedicar precisament a aquest film memorable. De la seva banda, el també memorable, polifacètic i carismàtic manacorí Guillem d’Efak va versionar en català la famosíssima "As times goes by". Malauradament no està disponible a Internet, però trobareu aquesta versió a la seva discografia completa que encara és a la venda o bé a qualque biblioteca de la Xarxa del Consell de Mallorca. Així mateix, ja per acabar-ho d’arrodonir, Bartomeu Mestre, conegut també per Balutxo, va escriure una biografia esplèndida a Balada de Guillem d’Efak que us recoman de totes totes.

Casablanca

Homenatge a Humphrey Bogart

i Ingrid Bergman

 

La boira, el marit, l'avió: quina triple llunyania
     interposada!
Sóc un home sol altra vegada.
Ella se n'ha anat.

Tornar a l'esmòquing blanc, al club nocturn,
a la mirada freda i a l'aire taciturn:
quina altra cosa em queda?
I tractar d'ocultar bé l'enamorat
que des de fa tants anys habita en mi
-ho saben bé el whisky i la ginebra.

I seguir,
fer-me fort i desdenyós per resistir
molts més anys aquest exili de la meva sola pàtria,
l'amor d'ella.

Tornaràs, oh pianista, altra vegada,
una nit de bona estrella,
a tocar-me la cançó que n'anuncia l'arribada?
Serà tard, ja massa tard:
els marits es fan eterns i les dones es fan velles
i els enamorats quedem en un món estrany i a part
-que cruel, el paradís!-
on un bes és sols un bes i només queda París