eLiteratura

Estirat a la platja, amb un ull al llibre i un altre als meus fills que xapotegen a la vorera, rellegesc una novel·la que, si no vaig errat, no havia obert d’ençà del batxiller, una novel·la que he recuperat empès per una altra –les novel·les són com les cireres– que vull comentar la setmana que ve tot i que, ho avanç, no m’ha agradat gaire.

Quines són les dues novel·les?

Transcric un fragment de la primera per veure si qualcú ho endevina.

“La ciutat es desvetlla. Ja de bon matí que el sol pugna amb la boira, fins que, potser a les deu o les onze, guanya la partida, clivella la massa de vapors emperisits. Un raig, pàl·lid, llisca de biaix entre un porticó mal clos al dormitori dels senyors de Muntanyola, topa amb un mirall i es desvia fins que s’atura al coixí dels nuvis”.