"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Hivern
eliteratura | 04 Febrer, 2008 14:30
Fa un dia lleig, rúfol, impredictible, que acabarà en no-res, sense pena ni glòria. Un dia mediocre, brut i humit. Apareix, d'amagat, un rajolinet de sol, empegueïdor, rere el gris monòton del cel. Mitjan hivern. L'odiï. Ja no puc més. He de mester el solet d'abril, el despertar de la terra per sortir d'aquest ensopiment hivernenc. No sé com hi ha gent que pot viure mesos i mesos sense sol, sense la claror neta de la Mediterrània.
A la fi, el dia s'ha estirat. Si no fes vent, hauria estat agradós i tot. Tanmateix, els llençols estesos ho han agraït. En recollir-los, sent la tebior momentània del sol hivernenc -sobri, justet, agraït- que implora l'adveniment de la primavera.
General |
Següent | 
Anterior |
Comentaris (2) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Categories
- Acudits [29]
- Albert Sánchez Piñol [7]
- Ànsia de posteritat [9]
- Blogs [20]
- Cinema [32]
- Citacions [15]
- Còmics [1]
- Diari de lectures [8]
- Dietari [19]
- Economia [1]
- Educació [16]
- Excursions [2]
- Fotografies [26]
- Fragments [9]
- General [50]
- Història [7]
- Immigració [4]
- Joc i identitat [12]
- Literatura [75]
- Llengua [22]
- Mitologia [7]
- Música [7]
- Novel·la [23]
- Opinió [32]
- Petits relats [7]
- Poesia [20]
- Premsa [11]
- Shakespeare [38]
- Televisió [7]
- Viatges [11]
- Vídeos [22]
molt ben escrit, grata sorpresa,
em sembla que l'hivern és aquella època en la qual vius un replantajament constant,
una abraçada
i molt bonic. Això és l'hivern, potser: un trànsit cap a la primavera. salutacions des de València, on la llum també té un nosequè d'especial, com a ses illes.