"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
L'únic miracle possible
eliteratura | 18 Març, 2008 15:00
Àngel caigut, cos lliure d'impureses, aigua de pluja a primera hora del matí.
D'un nadó, la primera rialla. Una abraçada després de la mort. Existir sense cap pretensió (ni estar-ne segur).
Respirar sota l'aigua. Escriure amb tinta invisible. Estimar la follia (però) aparentar sensatesa. Creure en l'escriptura com a forma de remissió.
Plorar dins la dutxa un bes amarg i sense llavis.
Un tatuatge inintel·ligible de tant demacrat. Una processó d'agnòstics.
El miracle de la paraula. Llorenç Carreres |
L'únic miracle possible... el miracle de la paraula.
Jo també m'emporte això, Llorenç, amb el teu permís poètic.
Bona primavera.
és den llorenç carreres??
Caterina, el Llorenç signa al final del poema.
Llorenç, si pogués et robaria el poema sencer, i si només pogués quedar-me'n un tros, me'n portaria: El miracle de la paraula.
M'agrada! L'he copiada i guardada. De qui és?