La qüestió és: per què ens capficam tant en la qüestió literària?
"Jo no diria que la literatura és important per si mateixa, com ho són les matemàtiques, l’astronomia, la biologia o la filosofia, sino que hi ha gent per a qui la literatura és important, importantíssima, fins i tot indispensable per a la vida, com la música o la pintura. La literatura és una cosa absolutament inútil, i el mitjà perfecte per qüestionar o enfotre’s de les coses que ens volen fer passar per “importants”. Llegir és una manera de ser al món, una manera d’interpretar-lo, de disfrutar-lo, de soportar-lo... Tot i això, la literatura d’una certa qualitat, la que aspira a un cert grau d’exigència artística, sempre ha estat del gaudi d’una minoria al llarg de la història".
Llegiu l'entrevista sencera a Emili Manzano a Llibrofags
Com veis, la foto és del programa L'hora del lector, del Canal 33, canal que encara no podem veure pel TDT.
M'encanta el seu programa, ell i el blog del sr Boix. Al cat el fan els divendres però mai a la mateixa hora i no precisament prest. Normalment mir el programa a través d'internet. Em va apuntar dues de les recomanacions del darrer programa.
Estic bastant d'acord amb el que diu. Per a mi la literatura és imprescindible. Un medi per evadir-nos, viure aventures que mai viurem, sentir com sentirien altres i aprendre, perquè sempre s'aprèn alguna cosa de qualsevol llibre, fins i tot dels que no ens agraden,
Llàstima que no es facin més programes d'aquest estil.