eLiteratura

Hi ha d'haver qualque cosa que no entenc en la relació dels dos principals partits nacionalistes catalans al Principat de Catalunya. No pot ser que només sigui una qüestió de fílies i fòbies entre CiU i ERC. Hi ha d'haver qualque cosa més. Perquè si no, com els romans als còmics d'Astèrix, és que s'han tornat tots bojos. Fins fa no gaire, el Principat de Catalunya era un mirall on els catalanistes de les Illes Balears podíem trobar una mica de confort. Però ara ja no sé què pensar.

S'ho va pagar que CiU pactés amb Zapatero un estatutet miserablement retallat? S'ho va pagar que ERC pactàs amb el PSC-PSOE el govern de la Generalitat per després haver-ne de sortir per la porta de darrere, bàsicament per problemes amb l'Estatut que sí va aprovar CiU a Madrid? I ara els nacionalistes d'esquerra han d'actuar com si res no hagués succeït. ERC s'ha d'entendre no amb Maragall sinó, pitjor encara, amb un espanyolista (un espanyolista és un espanyolista, sigui català, espanyol, xinés o filipí) com Montilla. Com deia Salvador Cardús, ERC ha oblidat qui la va fer fora del govern.

Tanmateix no s'hi val a donar tota la culpa a ERC. Hi ha responsabilitats i responsabilitats. ERC i CiU, Carod-Rovira i Mas, han d'assumir l'espai que ocupen a l'electorat català. I si cap dels dos no aconsegueix majoria absoluta per governar en solitari, els pactes han de ser en clau nacional catalana, no per aconseguir prebendes i bona vida a Madrid.

Ho torn a repetir: és que s'han tornat bojos? CiU i ERC, en plena deriva, han perdut el nord. Ambdós, cara i creu de la mateixa moneda, han confós l'adversari amb l'enemic. I ja n'hi ha prou d'entendre's amb Espanya. Tanmateix després, ja sigui el PSOE o el PP amb qui s'ha pactat, ens fan menjar morena. No és una qüestió partidista: és un assumpte d'estat. Per tant, cal que els representants del nacionalisme català actuïn en conseqüència; és a dir, pensant en el país. No és amb Espanya que s'han d'entendre. Cal mirar cap envant i no cap enrere. Posats a treure pedaços bruts, tant vergonyós és el pacte d'ERC amb el PSOE com el de CiU amb el PP fa uns quants anys. Aleshores, en plena decadència pujolista, bé que s'entengueren, tant a Catalunya com a Espanya. Per tant, el victimisme de CiU, electoralisme pur que no va més enllà del cap de cantó, tampoc no porta enlloc.

Com deia abans, ja n'hi ha prou de mirar cap enrere! L'horitzó dels Països Catalans ha de ser la independència. La independència. I només l'aconseguirem amb el suport dels ciutadans i amb l'entesa imprescindible dels partits d'obediència catalana. La resta només és perdre el temps i la llavor.