"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 27 Novembre, 2006 23:25
Hi ha lectures que, encara que no en poguem determinar exactament els detalls, ens deixen un record inesborrable en la memòria. De tal manera que, només que ens esmentin el títol de l'obra, som capaços d'evocar-ne l'argument sense por d'equivocar-nos. Aquest, sens dubte, és el cas d'El Perfum, de Patrick Süskind, una novel·la aparescuda fa una vintena bona d'anys però que ha romàs en la memòria selectiva de molts lectors.
Del mateix autor vaig llegir també El contrabaix i El colom, obres que, juntament amb El perfum, pertanyen a un diguem-ne gènere que jo anomen “obssessiu”. Aquesta mena d'obres es caracteritzen per analitzar una tema, una experiència, una qualitat, una acció, etc. fins a l'extenuació. En aquest sentit, doncs, podríem dir que són pràcticament monotemàtiques.
En el cas d'El perfum el fil conductor és l'olfacte de Jean-Baptiste Grenouille, un fill de peixetera nat al París del segle XVIII abans de la Revolució. Ja des de petit, el tret principal d'aquest home era el finíssim sentit de l'olfacte, que tenia tant desenvolupat que el va convertir en un monstre.
El protagonista d'El perfum, com als mites de l'antiga Grècia, gosà desafiar déu. El seu coneixement va créixer més enllà de l'humanament i èticament admissible. El càstig imposat, però, va ser dur: la solitud, la incomunicació, l'aïllament que va haver de patir des de la infantesa. De fet, Grenouille es converteix en un misantrop que només es deixa seduir per l'essència de la vida a la qual, almenys fins després de l'experiència de l'orgia, s'aferra com un paparra.
La solitud i l'aillament de Grenouille es fan palesos en un fet singular: el més gran perfumista de la història no era perceptible per a ningú. Era inodor, un tret que a l'obra de Süskind equival pràcticament a la invisibilitat i, una passa més enllà, a la inexistència.
Així doncs, podem qualificar de paradoxal el fet de conèixer la història de Jean Baptiste Grenouille, un home del qual no van restar ni els ossos. Aquest ésser genial i abobinable, com ens assabentam just a l'inici de la novel·la, ha caigut en l'oblit no pas perquè fos inferior a d'altres “homes cèlebres i tenebrosos pel que fa a l'altivesa, el menyspreu pels seus semblants, la immoralitat, en un mot, a la impietat, sinó perquè el seu geni i la seva ambició es limitaren a un terreny que no deixa cap senyal en la història: al regne fugisser de les olors”.
Grenouille no va deixar cap rastre a la història; es va esvair com els perfums i les essències meravelloses que va crear. Fins i tot els que van assistir al seu triomf més gran, la bacanal, van borrar aquesta experiència de la seva memòria. Ara, però, podem gaudir de la novel·la, reeditada per Columna, i d'una versió cinematogràfica prou digna i molt ben ambientada encara que inferior a l'original de Süskind. Recoman, a més, el web del film, esplèndid. Ja m'ho sabreu dir.
Actualització: recoman el post publicat a Suntory Time sobre aquesta obra en relació al film. I també el de Victor Alexandre.
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |