"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 07 Desembre, 2006 19:42
S’ha esdevingut que en poc temps he llegit a a la blogosfera dos posts sobre la idoneïtat o no de subratllar els llibres o de fer-hi anotacions i comentaris. He recercat sense èxit -no me'n sé avenir- el primer dels articles, però sí que tenc la referència del segon, a Llibres que vaig llegint. Per a l'autor d'aquest blog, bàsicament hi ha dos tipus de llibres: els de consulta i els de lectura. Els primers sí que poden ser anotats (al marges, que han de ser amplis), mentre que els segons, no. Ho considera “gairebé un sacrilegi”. Sé cert que molts lectors, i jo també en alguns casos, estaran d'acord amb aquesta opinió: hi ha llibres que estan tan ben editats -pocs, tot sia dit; és més, darrerament les edicions en català són més cares i de menys qualitat que les mateixes en espanyol, i m'hi he trobat més d'una vegada i més de dues-, que sap greu embrutar-ne les planes. És, aquesta, una concepció del llibre com a objecte de culte, gairebé. No vull dir que la comparteixi, però l'entenc. Tanmateix, hem d'anar amb compte.
Sé de gent que no ha tornat a obrir un llibre d'ençà que va acabar els estudis de primària i que, literalment, “no tiraria un llibre per res del món”, com si l'expurgació -una tasca ben habitual, i necessària, en el món bibliotecari- fos un delicte. No obstant això, he de confessar que jo mateix, temps enrere, era reaci a fer anotacions als llibres; i prou que me'n guardava. Va ser, però, la lectura de Nabokov que hem va fer capgirar aquesta concepció tan escrupolosa i, diguem-ne, virginal.
Pens que la decisió d'anotar i subratllar un llibre ve donada pel grau de coneixement que vulguem assolir de l'obra. Això implica haver-ne de fer més d'una lectura. Perquè no es tracta de subratllar per subratllar. S'ha de fer amb coneixement de causa. Per tant, difícilment podrem fer anotacions en una primera lectura, sempre més superficial, i en la qual, com és natural, ens deixam emportar pel fil argumental, sense parar tanta atenció en els detalls. Els detalls.
Nabokov ho exposa d'aquesta manera (he trobat aquest fragment perquè l'havia subratllat):
“Yo me descubro ante el héroe que se lanza al interior de una casa en llamas y salva al hijo de su vecino; pero le estrecharé la mano si arriesga cinco preciosos segundos en buscar y salvar, junto con el niño, su juguete favorito”.
Aquesta concepció de la lectura, doncs, és ambiciosa. Va molt més enllà del simple seguiment argumental d'una novel·la. Es tracta d'una lectura més estètica que cerca, precisament, el detall artístic que, entre d'altres coses (l'estructura, per exemple) qualifica una obra. Des d'aquesta òptica, l'acte de llegir esdevé una recerca de l'excel·lència. I aquest detall -ja sigui una frase, un adjectiu o una metàfora- mereix ser subratllat i, no ho dubteu, comentat al marge o onsevulla.

Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
quan vull marcar alguna cosa a un llibre, hi faig una fletxa al marge a llapis, i després, a la darrera pàgina en blanc del llibre, escric la pàgina en què he fet la marca i per què.
no marc gaire; no tindria sentit per a mi marcar-ho tot, seria com no marcar-hi res
Jo encara ara em sento culpable d'haver subratllat totes les paraules que no sabia traduir al català del llibre Trópico de Cáncer, de Henry Miller, un llibre que vaig agafar prestat d'una biblioteca pública. Els usuaris de la biblioteca no tenen cap culpa de la meva ànsia de traducció.