Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Cosa Nostra. Historia de la Màfia siciliana

eliteratura | 04 Juliol, 2007 12:30

 


Anant de llibreries per Menorca vaig trobar una edició de butxaca de Cosa Nostra. Historia de la mafia siciliana, de John Dickie. En tenia la referència d'El País, però no l'havia comanada, així que, com aquell que diu, ja l'havia donada per perduda al caramull-dels-llibres-que-vull-comprar-però-no-m'acab-de-decidir. Mirava, doncs, els lloms dels volums quan, de rampellada, me va semblar llegir "John Updike" i me va venir immediatament a la memòria la seva darrera novel·la Terrorista. El trec de la prestatgeria, i la sorpresa va ser comprovar que en lloc de la novel·la d'Updike es tractava d'aquella història de la Màfia que me venia de gust llegir però que no havia trobat, ni demanat, a la meva llibreria habitual. La confusió, sortosa confusió, és fàcil d'explicar: "John Updike", "John Dikie", les diferències són mínimes. Evidentment, el vaig comprar.

No sé ben bé d'on me ve aquesta curiositat, una mica malsana, per la Màfia. Supòs que el cinema hi té molt a veure. Tanmateix, la visió cinematogràfica de la Màfia peca de folklòrica. I no s'ha ocupat del fenomen de la Màfia siciliana, sinó de l'americana, que hi té connexions però no és el mateix.

La Màfia va néixer envoltada de misteri, com si fos una cosa consubstancial a l'illa de Sicília. Com si els sicilians fossin una raça diferent, primitiva, amb una herència genètica que els empenyés al crim, al secret, als embulls. De fet, durant molt de temps hom va discutir si la Màfia existia o si, simplement, es tractava d'una manera de ser, un modus vivendi, propi dels sicilians. Realment, aquesta aura romànticaCosa Nostra tenyida de prejudicis, pura ignorància sobre el fet mafiós,  va provocar que se'n sabés molt poca cosa. Així s'explica que, a darreries del segle XIX, un criminòleg eminent anomenat Cesare Lombroso atribuís el fenomen mafiós, entre d'altres causes, a la raça, el clima i la "hibridació social" (sic).

Un policia seguidor de les teories criminalistes de Lambroso, Giuseppe Alongi, en el seu llibre La mafia nei suoi fattori e nelle manifestazioni, del 1886, "donava una gran importància a la psicologia ètnica dels sicilians. Aquests manifestaven <<un egoisme sense límits>>, <<una exagerada percepció de si mateixos>>, <<una capacitat per a un menyspreu i un odi violents i tenaços, que són implacables fins que no s'aconsegueix la "vendetta">> (citat per John Dickie; la traducció és meva a partir de la versió espanyola). D'aquesta manera els sicilians eren vistos com uns éssers primitius, pur instint, incapaços d'articular-se com una banda i exercir la indústria del delicte.

Dickie aporta encara un darrer exemple dels prejudicis primitivistes. Es tracta del testimoni de Giuseppe Pitrè, metge i professor de <<demopsicologia>> per a qui "Màfia no és ni una secta ni una associació, no té regles ni estatuts. El mafiós no és un lladre o un criminal... Màfia és la consciència del propi ésser, una exagerada noció de la pròpia força individual... El mafiós és algú que sempre desitja donar i rebre respecte. Si qualcú l'ofèn, no acudeix a la llei" (citat per John Dickie; la traducció és meva a partir de la versió espanyola).

Segons Dickie, aquesta definició aportada, poca broma, el 1889 era utilitzada per defensar-se pels mafiosos sicilians i els seus advocats a mitjans de 1970!
Hi havia, doncs, una confusió entre el fet mafiós, la
mafiosità, i la cultura siciliana. Aquesta confusió arribava fins i tot a la negació, evidentment profitosa per a la Cosa Nostra, de l'existència de la Màfia. I afegeix Dickie: "Moltíssims escriptors han fet servir el mateix argument erroni: que diversos segles d'invasions havien fet que els sicilians recelessin dels forasters i, en conseqüència, preferissin resoldre les seves disputes entre ells abans d'involucrar la policia o els tribunals" (la traducció és meva a partir de la versió en espanyol).

Efectivament, un dels més grans escriptors sicilians, Guiseppe Tomasi di Lampedusa, autor de la novel·la El guepard (traduïda per Llorenç Villalonga), es fa ressò d'aquestes teories pseudocientífiques que, tanmateix, en aquella època tenien molt de predicament. Es tracta d'un fragment del capítol IV en què el protagonista de la novel·la, el Príncep de Salina, Don Fabrizio, rebutja l'oferiment del govern de formar part del senat d'Itàlia en representació de Sicília. El Príncep articula un discurs que, com veureu, lliga molt bé amb les teories primitivistes.

-"Dormir, estimat Chevalley, dormir és el que volen els sicilians, i sempre odiaran qui els desperti, encara que sigui per afavorir-los amb els més valuosos presents. I, dit sigui entre nosaltres, tinc els meus dubtes respecte que el nou estat de coses ens dugui molts de presents dins la maleta. Totes les manifestacions oníriques, fins  les més violentes: la nostra sensualitat és desig d'oblit; els trets i les guinavetades, desig de mort, com els nostres gelats amb sucre i canyella".

I davant la rèplica de l'enviat governamental, afegeix:

"(...) Veig, a més, que m'he explicat malament: he dit els sicilians i havia d'haver afegit Sicília, l'ambient, el clima, el paisatge sicilià. (...) Aquesta violència del paisatge, aquesta crueltat del clima, aquesta continuada tensió en tots els aspectes, fins i tot els monuments del passat, magnífics però incomprensibles perquè no han estat edificats per nosaltres i que ens volten com bellíssims fantasmes muts: tots aquests governs que han desembarcat venint de Déu sap on, immediatament obeïts, al punt detestats i sempre incompresos, que han expressat sols amb obres d'art enigmàtiques per a nosaltres i concretíssims recaptadors d'impostos gastats després en altres indrets; totes aquestes coses han format el nostre caràcter, que així ha quedat condicionat per fatalitats exteriors a més de per una terrible malaltia de la voluntat".

Chevalley, però, insisteix. I aquí sí que hi podria haver, per ventura, una referència implícita a la Màfia:

"-Príncep, ¿realment es nega a fer el que pugui per remeiar l'estat de pobresa material, de cega misèria moral d'aquest poble que és el seu? El clima té defensa, el record dels mals governs s'oblida. Els sicilians volen millorar. Si els homes honrats es retiren, el camí quedarà obert a la gent sense escrúpols ni perspectives, als Sedara, i tot serà altra volta com abans, durant uns altres segles. Escolti la seva consciència, Príncep, i no les orgulloses veritats que acaba de dir. Col·labori".

Com és obvi, Don Fabrizio no cedeix a les pretensions de Chevalley, i argumenta finalment:

"(...) els sicilians no voldran millorar mai per la senzilla raó que són perfectes. La seva vanitat és més forta que la seva misèria. (...) Els resultats han estat distints, i la raó s'ha de trobar en aquest sentit de superioritat que llueix dins cada ull sicilià, que nosaltres anomenam orgull i que en realitat és ceguesa".

Al marge dels presumptes arguments nacionalistes, és evident que hi ha un lligam entre els "raonaments" primitivistes utilitzats pels criminalistes i professors de finals del XIX i els utilitzats pel Príncep de Salina, en defensa de la personalitat siciliana. Arguments que, en definitiva, com diu Dickie en parlar de l'òpera verista Cavalleria Rusticana, difuminen "qualsevol distinció clara entre la Màfia i el que un escriptor i viatger anglès de la dècada de 1960 va denominar la <<mentalitat primària>> de l'<<inconscient sicilià>>" (la traducció és meva a partir de la versió espanyola). Són, en definitiva, tòpics i prejudicis que repetits un cop i un altre fins a la sacietat arriben a sonar com veritats absolutes, inamovibles, i que són utilitzades políticament a conveniència dels qui ostenten el poder. I això, no només a Sicília, sinó a tot arreu.

 


 

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS