"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 06 Octubre, 2007 15:22
Quim Monzó farà el discurs inaugural de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt. Per aquest motiu dia 1 d’octubre va aparèixer a Vilaweb una interessant entrevista al probablement millor escriptor català contemporani.
Monzó parla de literatura (d’estil), de la situació de la llengua catalana (sempre hi som, quin remei), de la Fira de Frankfurt i de política. També s’hi parla dels temes, de com canvien els interessos de l’autor i com això es reflecteix a l’obra. I posa l’exemple de `El perquè de tot plegat´, on la màxima preocupació era el sexe, mentre que a `El millor dels mons´ hi ha un canvi en la temàtica, i hi apareix el tema de la malaltia i de la mort. Es passa del bar a l’hospital. El canvi és brutal.
He fet una selecció de les preguntes i respostes que m’han interessat més, tant des del punt de vist personal com literari.
(...)
La bona literatura ha de poder aguantar la lectura en veu alta?
—La literatura que m'agrada, sí que ha d'aguantar una lectura en veu alta. Això no vol pas dir que hi hagi un llibre il·legible en públic, però que sigui un grandíssim llibre. (...) El llegeixo en veu alta. Ho faig sempre. Perquè t'adones de molts errors: de cacofonies, de repeticions, de rimes internes... I pots canviar una paraula perquè soni millor en la lectura. (...).
(...)
—Com veu el català ara?
—La situació és perpètuament plena d'interferències. Tens la sensació que cada vegada anem pitjor. Jo la tinc. Perquè surto al carrer i paro l'orella. Els polítics surten al carrer i no paren l'orella, perquè no volen veure la realitat. Perquè, si veuen la realitat, se'n va tot enlaire o han de repensar-ho tot. Els polítics són uns hipòcrites. Tots.
(...)
—I quina és la realitat?
—Que anem cap a l'occitanització, cap a l'irlandització. Serem un record. Jo tinc la sensació que anem a pitjor. (...) I el Sagarra té una explicació extraordinària, perquè era un cervell potentíssim. Deia: una cosa és l'acadèmia i una altra és el carrer. I l'escriptor ha de ser prou intel·ligent per a saber ben bé què diu l'acadèmia i ben bé què diu el carrer, i no fer cas de ningú. És a dir, tirar pel mig. (..)
(...)
—Què el preocupa i què l'interessa ara? Perquè vostè és un cronista de la contemporaneïtat...
—Ara fa uns deu anys vaig començar una crisi familiar, que no m'esperava. Jo em pensava que, a la vida, els grans drames eren el cor trencat, drames de llit... Tot això són crisis de guarderia. El drama fort va ser veure la decadència dels meus pares.
(...) No sé com vaig arribar a publicar 'El millor dels mons'. En aquest llibre ja hi ha contes negres, sobre la mort, sobre els càncers, sobre les malalties... (...). Per exemple, a 'El perquè de tot plegat' tothom follava constantment. Ara no, ara és: una persona que es mor per aquí, una persona que es vol suïcidar per allà... Com ha canviat el paisatge! Ja no són els bars, sinó els hospitals.
Potser sí que faig de cronista i descric el món que m'envolta. No sóc d'aquells escriptors que tenen un contracte per a fer una novel·la cada cinc anys. Jo no tinc cap data. Puc estar vint anys sense publicar cap llibre. Publico un llibre quan en tinc necessitat o quan ja el tinc fet. (...)
(...)
—El periodisme és important en la seva trajectòria i per a fixar el seu model de llengua catalana, però vostè fa periodisme en castellà per guanyar-se la vida. No ho troba una anomalia?
—Vaig començar fent periodisme en castellà perquè era prohibit escriure en català. Després vaig fer periodisme en català en uns quants mitjans, però, vist que els mitjans en català anaven enrere i pretenien que cobressis la meitat, doncs vaig passar a El Periódico primer i a La Vanguardia després. Que és una anomalia? Totalment. Josep Pla, que va passar la vida fent periodisme en castellà, deia que el bilingüisme era un mal negoci per a un escriptor. I ho és, perquè tu has modelat una llengua que t'ha de servir tant per a la ficció com per al periodisme. I et trobes que per guanyar-te la vida has de recórrer a una altra. Has de crear una nova eina i finalment te la crees. (...).
—Com veus la literatura catalana actual?
—Veig que és una literatura amb una gran varietat d'autors, d'estils i de qualitats, i que hi ha un bon grapat d'escriptors de primera línia europea. Ara, aquí tenim un costum, que no sé si es dóna sempre en societats semiagòniques, d'anar-nos apunyalant els uns als altres. Baltasar Porcel ha dit que ell no pensava parlar malament d'un escriptor català mai més. Els escriptors castellans s'afalaguen els uns als altres constantment; potser es claven ganivetades, però públicament fan pinya. En canvi, els catalans fem com si tots trobéssim les pegues de l'altre. Això que diu en Porcel, em sembla d'una sensatesa total. Perquè, a més, el corpus literari és molt bo. La literatura catalana aguanta, és de primera qualitat; allò que no aguanta és Catalunya. El corpus actual de la literatura catalana és de treure's el barret; allò que no és de treure's el barret és el país. El país no aguanta, però els escriptors catalans aguanten com si a sota tinguessin un país sòlid.
Vegeu l'entrevista sencera aquí i aquí en format pdf.
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
molt bones les critiques soc un alumne i m'ha enganxat bastant sa forma de pensar i comunicar-se literalment.
la veritat és que m'està sorprenent molt agradablement el Quim Monzó. No m'esperava que fos tant clar com ho ha estat, i la veritat és que és d'agrair-li!