Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Per Nadal, cada ovella al seu corral. Encara que sigui amb avió

eliteratura | 30 Desembre, 2007 23:18

El tren, com venia a dir al darrer post, és un mitjà de transport anecdòtic, humà, fet a mida per a establir-hi, moltes vegades, relacions ocasionals, divertides. No hi ha, per descomptat, l'ordre i la correcció que trobam als aeroports. Allí l'ambient, tot i l'aire condicionat -a l'hivern, és clar- és més fred, sotmès gairebé a les regles del protocol. Fem coa per embarcar les maletes. En tornam a fer per a passar per l'escàner  -es diu realment així?-, i també per recollir l'equipatge de mà. Aquí dins, si perds el DNI, et pots despedir de tornar a casa. Però la cosa va bé: duc tots els de la família, sempre a mà.
Un cop superats els obstacles inicials, ja som pròpiament a la zona d'embarcament. A mig camí, millor dit. Passats els controls, doncs, caminam  per passadissos insondables, sempre costa avall, com perduts en la immensitat de l'aeroport de Palma. L'únic que pot trencar aquesta sensació és trobar-se qualcú conegut. Encara que al vostre poble, en creuar-vos al carrer, no us alceu ni una cella, a l'aeroport és norma i educació fer-vos un casser. Comentau la més mínima incidència o qualsevol trivialitat, tant és. Aquí tot és diferent. Creuau a la fi el darrer control, tot mostrant per enèsima vegada el DNI. Més valdria que en lliurar les maletes i assignar-vos els seients, us els penjassin pel coll. Ara que me pensava que després de la llarga passejada per les murades aeroportuàries, restaurants diversos i cintes transportadores, pujaríem a l'avió, encara caminam un tros més -definitivament, arribaré amb digestió enllestida. Ara ens fiquen en aquesta mena d'autobusos que et transporten per les pistes.
Comprov que el dia continua emboirat i trist, a conjunt amb l'aeroport. Un cop dins el bus, es trenca l'ambient que hi havia a l'interior de les instal·lacions. La gent va pujant i, a poc a poc, la cosa s'estreny. Els cossos s'apropen. Un jove estudiant maonès explica no-sé-què d'un porro que es fumaven a l'institut. Efectivament, ja no hi ha el recel, la calma tensa de les coes anteriors. Circulam per la pista fins arribar a l'avió que ens pertoca. Però no. Sembla que el conductor s'havia errat. Que bo, si ens embarquen cap a Alemanya! Perquè, ja ho haureu endevinat, volam amb
Air Berlín, companyia alemanya de cap a peus. Les hostesses, mones elles, això sí, t'ho enfloquen tot en alemany, gairebé. Només al final fan un parell d'aclariments en espanyol macarrònic. Si en lloc d'alemany ho fessin en català, i un poquet d'espanyol en acabar, s'armaria un valga'm déu -porque estamos en España. En idioma germànic, però, no passa res. Això confirma la teoria que, en general, a la gent no li importa la llengua sinó l'efectivitat i el preu.
Han passat cinc minuts més. Encara estem aturats, ara ja a la pista, a punt d'enlairar-nos. Per la finestra veig dos molins, amb les torres respectives, enmig de tot aquest desgavell de construccions. Entre pista i pista, hi ha petites parcel·les de terra. Hi creixen males herbes. Podríem fer com a les rotondes, instal·lar-hi escultures, o missatges publicitaris:
Welcome to Mallorca, i coses per l'estil. Aquesta herba, la deuen haver de segar, d'arrabassar en segons quins casos. Hi podrien fer una escola taller (pagada per la UE), i així els estudiants fracassats podrien aprendre l'ofici de jardiner. O, per a què semblàs més modern, en podrien dir "manteniment de pistes aeroportuàries"...
Davant nostre hi ha dos avions que fan coa per enlairar-se. Un cada dos minuts, més o manco. Sort que aquí ja no ens demanen el DNI. Ara passaran a repartir caramels. El vol de Palma a Maó és ràpid. Vint minutets de no-res. Ben segur que estaré més estona per picar això al blog. Seria fantàstic poder fer-ho al moment.
Un wire-less als avions! Quin disbarat. Començ a estar acubat aquí dins. El meu fill de tres anys, que seu al meu costat i canta, mira la pantalleta de vídeo que, tanmateix, no ens informa dels motius del retard i sí que emet imatges tedioses. Ja partim.
Si per aquestes dates viatges amb
Iberia et matxaquen amb "Navidad, Navidad" i "pero mira como beben". En canvi aquests alemanys que no en piulen ni una en català i un poquet en espanyol, van per feina i menys beneitures. Tot i això partim amb deu minuts de retard. Deu ser per culpa de l'aeroport, segur.
Sobrevolam Mallorca amb una indiferència que escarrufa. Volar, actualment, no és res fins que no t'estavelles. Te collons, la cosa. Passar pel mig d'un núvol: això abans era ben bé la glòria i ara gairebé ni ens hi fixam. Passen les hostesses. Tenen un aire marcial, amb pantalons i jersei ajustats. Just els manca la boina i serien com soldadetes. A la fi hem creuat el núvol. Aquí dalt brilla el sol. De vegades tenc la sensació que som a l'Antàrtida, com si el mar de núvols planíssim fos una capa de gel infinita. O també el cim d'una muntanya altíssima, tot cobert d'un mantell de neu cotonosa.
Ja arribam, i no, no ens han donat caramels, les hostesses uniformades. Tant és. Ens avisen que començam el descens i, cosa insòlita, l'hostessa, rere les cortines, es compixa de rialles, i ha d'aturar-se de donar la informació. L'avió s'inclina i veig el mar per la finestra. Me recorda un quadre de Miquel Barceló
. A Menorca el dia també és tapat, lletjot. Tot i així m'agrada més que a Palma. L'arribada a Menorca sempre m'alegra, m'eixampla els pulmons. El paisatge és tan diferent. L'aterratge de primera. Ara sí, precisió alemanya.
Que bé, si poguéssim tornar a Mallorca en tren.

Comentaris

  1.  
    Salutacions

    Salutacions i bon any nou (en el cas que no siguis un heterònim de vés a saber qui, ai!, que n'han fet de mal certes teories místico-literàries!).

    Nosaltres | 31/12/2007, 03:38
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS