"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 11 Febrer, 2008 14:50
S'examinava i es preguntava què passaria si el nas se li allargava un mil·límetre cada dia. Quants dies caldrien perquè la seva cara fos desconeguda? I si cada part del seu cos començava a augmentar o a disminuir de mida fins al punt que ella deixés absolutament d'assemblar-se a si mateixa, seria encara ella mateixa, seria encara ella mateixa, seria encara Tereza? És clar que sí. Tot i que Tereza no s'assemblés gens a Tereza, al seu interior, la seva ànima seria sempre la mateixa i només observaria amb espant el que passava al seu cos. Però aleshores, quina relació hi ha entre Tereza i el seu cos? Té el seu cos, després de tot, el dret al nom de Tereza? I, si no hi té dret, a què es refereix el nom? Només a alguna cosa incorporal, intangible? Milan Kundera La insostenible lleugeresa de l'ésser |
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Vaig veure aquest vídeo fa un temps i és sorprenent. L'al·lota en sí es degué reconéixer en veure's tan canviada? Estem arribant a un punt en que el culte al cos, al físic, ja no es limíta a que ens mantinguem sans sinó a una obsessió malaltissa. Fa una mica de por. Aviat tots serem de plàstic.
Vaig llegir fa un temps una frase que no recordo de qui era ni exactament com era, però venia a dir que valia més arribar a la mort amb un cos fet pols i haver disfrutat de la vida i que si volies menjar-teun pastís doncs fes-ho perquè, de que serveix morir-se amb un cos esplèndid sense haver gaudit dels petits plaers per tal d'estar sempre perfecte? A viure que són dos dies! ;)
Gràcies per la visita. Et segueixo! :D