Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Excursió, oració i penitència

eliteratura | 09 Abril, 2008 14:00

És més feliç qui sap conformar-se amb la renúncia que qui només s'alimenta d'ambició. 
 
Mallorca té una gran tradició eremítica. No sé si Ramon Llull en fou el primer, d'ermità mallorquí, però sí que és el més cèlebre. Hi he pensat en pujar avui a l'Ermita de Betlem, travessant el barranc costa amunt, mentre queia el sol de ple. La suada ha estat grossa, i el paisatge -del qual sí que he gaudit a la baixada- ha passat a un segon pla. A més, cal anar amb compte de no travelar per aquest senderol, que res més sembla que una ruta de contrabandistes.
Oració i penitència són els fonaments de la vida eremítica. Si no hi estàs avesat, amb aquest soleier, la pujada podria suplir-la -la penitència-, almanco durant una hora. En ser a dalt el silenci recollidor de l'entrada a l'ermita, passat el pou, convida a la introspecció i, als creients, els deu ser un ajut en la pregària.
Cal valor i coratge -segurament el terme correcte és "fe"- per recloure's aquí a la muntanya, aïllat del món. A la majoria dels mortals ens resulta impossible d'entendre, per molt malanat que pugui arribar a ser el dia a dia a pobles i ciutats. Faig un esforç, des de l'agnosticisme i el respecte, per entendre l'opció vital d'uns homes que ho van deixar tot per viure aquí dalt. Per a ells, ben cert, en lloc d'una reclusió és una obertura al cel i a la pau d'aquestes muntanyes. Hi ha, tanmateix, qui no ho entén així.

Passen un grapat d'excursionistes amb pas ferm que es returen vora la placa que recorda els primers estandants d'aquesta ermita, a primeries del segle XIX, devers dos-cents anys enrere, quan aquest verger era una mena de desert al cor de Mallorca. Dibuixen, els excursionistes, somriures burletes i deixen anar un parell de comentaris ridículs, tan poc agraciats que quasi em provoquen una resposta airada. Me reprimesc, pensant que no s'ho paga, que el lloc no es mereix una disputa estèril amb uns quants desgraciats. Call i cerc el caminoi que ha de conduir a una església minúscula que hi ha uns tres-cents metres més amunt, en direcció al pou, vora el camí principal.
Arran del caminoi hi ha un hortet endreçat i ufanós. A la part de dalt hi ha una barrera, just tancada amb forrellat, que tanca el pas a una guarda de mens que, com en una postal bucòlica, pasturen just darrera l'esglesieta. Arrib fins a l'enreixat -aquest sí, tancat amb pany i clau- que encercla un pati anterior a l'edifici: és un cementiri en miniatura, amb uns quants nínxols. N'hi ha quatre amb la làpida corresponent, senyal que són ocupats per antics ermitans, traspassats. Totes les dates són recents, d'aquest segle, per ser més precís.
Me deman quants homes deuen residir a l'ermita actualment. Pocs, molt pocs. N'he vists dos, a l'entrada. Un era molt vell, barba blanca i venerable, somriure plàcid, immers dins l'hàbit marronós. L'altre no era tan ancià, però fregava ja la vellesa. Què succeirà amb l'ermita el dia que no tengui estadants? Qui cuidarà l'hortet, l'església i els voltants? Qui en memorarà els membres fundadors? Al cementiri, les làpides porten el nom de pila i el poble d'origen dels ermitans difunts, res més. L'anonimat; i després de l'anonimat, la desaparició.
Tomba l'horabaixa. La claror un xic agressiva del matí primaveral ja s'ha esvaït. La baixada és fresca, alegre, vigorosa, verda. El barranc ha florit. La vegetació és espessa i diversa. El camí està envoltat de càrritx i garballons i d'un arbust de flors grogues que tenyeixen el barranc, a més d'aladern, estepa i nombroses varietats que -quina ignorància, la meva- no sé destriar. Els arbres més propers, tot i que encara aguanten drets, són morts, cremats, senyal que un incendi, ho degué passar tot a foc i sang fa uns quants anys.
 
 
 

Ermita de Betlem : 200 anys d'història (1805-2005)

Gili Ferrer, Antoni

Documenta Balear

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS