Quan anam de viatge, cercam el contrast, la diferència, el canvi. Viatjam, entre d'altres coses, per curiositat. Per conèixer món i gent. I monuments. Valoram les diferències en el tracte, en els costums, en el menjar. En definitiva, l'element exòtic, la diferència de cultures entre el nostre lloc d'origen i el destí del nostre viatge.
Viatjar és materialitzar somnis. Sortir de la rutina, del quefer diari. A l'estranger tot adquireix una altra dimensió; en el fons, però, anecdòtica. Un mercat, un restaurant, un jardí, un palauet, una casa mig enrunada, ens cridaran l'atenció perquè el tempo és diferent. Estem de pas: tot el que veiem és efímer per a nosaltres i no pertany a la nostra realitat. Ho fotografiarem o en farem un post (tant moderns com som) per recordar-ho. Voldríem returar-nos-hi més temps. Tal volta ho mitificam: París, Venècia, Nova York, Istambul, Casablanca...
Tornam a casa i la realitat ens esclata a la cara. L'exotisme que tant ens va agradar potser no és bon veïnat. Voldríem a ca nostra tenir-ho tot tallat i posat. Al carrer, però, bull la diferència. Omplen els carrers sud-americans, sub-saharians, magrebíns, xinesos... El barri s'ha convertit en una barreja de costums i maneres de fer. La premsa confecciona titulars sensacionalistes i els polítics s'omplen la boca d'interculturalitat o de no sé bé quins contractes (i ells tampoc). La sensació, però, és que les comunitats viuen d'esquena. No hi ha, de moment, espais comuns més enllà dels serveis educatius i sanitaris. No hi ha contacte. La convivència no es basa en el (re)coneixement mutu sinó en l'ocupació de l'espai. Tu fins aquí; jo, fins allà.
Difícil convivència.
Taula parada per menjar d'ajagut, acte propi del món musulmà. |
Taula parada per menjar d'assegut, acte propi del món cristià. |
Fotografies realitzades a l'exposició "Dins les murades. Castells i fortificacions a les Illes Balears".
A mi el tema diversitat el trobo romàntic, o al manco hauria de ser així perquè a la realitat la qüestió és una altra. Hi ha massa intolerància i la gent no es mescla. Vivim en una societat en que cada vegada tothom fa més la seva. Ja passa entre amics i familiars, com no ha de succeir el mateix de cara a gent que ve de fora? I no culpo només als que som d'aquí. Potser els de fora venen una mica desconfiats, a fer feina i punt. No ho sé. És un tema complicat...
Llorenç, trobo que ho has brodat; la situació és just aquesta: l'exotisme de les vacances versus la nostra realitat rutinària que no accepta canvis demogràfics. I finalment tot deriva en injustícies. Queda molt camí encara.
L'enhorabona per "La catosfera literària".