"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 20 Maig, 2008 14:00
Hi ha, en la bona literatura, emocions inefables provocades per les pròpies paraules. Paradoxalment, aquestes mateixes emocions poden ser incitades per textos i autors diferents, però que tracten els mateixos temes. Són els temes clàssics1sobre els quals els escriptors, tanmateix, han tingut la necessitat de dir-hi la seva. Matisar i personalitzar.
En general, no hi ha cap escriptor que no tengui delit de passar a la posteritat, de fer-se un espai en la història de la literatura, de romandre en la memòria un cop hagi desaparegut físicament. Sobreviure més enllà de la mort, assolir la glòria de la immortalitat. Dit així, pareix molt pretensiós. I realment, són pocs els elegits. Humana i vanitosa reacció: passar a la posteritat. Però la vida és efímera i, des de la mort, ningú no gaudirà del plaer de ser llegit.
Temps enrere —recordem un exemple paradigmàtic en la història de la literatura com és El senyor dels Anells— hom podia romandre molt de temps en la memòria col·lectiva si les gestes havien estat importants. El poble les recordava en la literatura oral. La cultura oral gaudeix d'un encant impossible d'assolir mitjançant la lletra escrita. S'hi acosten la poesia, que pot ser memoritzada i recitada, i també el teatre. La novel·la, però, s'allunya d'aquesta concepció.
Així, doncs, constatam que és una reacció molt humana interrogar-se sobre el record que hom deixa entre els coneguts un cop desapareix. És el que trobam en aquests dos textos d'origen allunyat, però que comparteixen la preocupació pel record: " sap l'Àfrica cap cançó de mi?"; és a dir, "Em recorden?". Curiosament, ambdós autors esmenten els infants -símbol d'innocència-, amb les seves cançons i jocs, la qual cosa connecta amb la cultura oral de què parlava més amunt. El nom també és important: "s'inventen els nens cap joc on surti el meu nom (...)?" i "Surt el meu nom a les converses?". En definitiva, m'han oblidat o el que vaig ser o fer ha estat prou important i, per tant, digne de ser recordat?
Ho deix aquí. No diré, avui el nom dels dos escriptors que, com hem vist, comparteixen preocupació. A veure si qualcú els encerta!
Text 1 Igual que jo sé una cançó de l'Àfrica —rumiava jo—, de la girafa, i del quart creixent africà estirat de cap per amunt, i dels solcs dels camps, i de les cares suades dels recol·lectors de cafè, sap l'Àfrica cap cançó de mi? ¿S'esgarrifa, el vent sobre la plana, amb cap color que jo portés, o s'inventen els nens cap joc on surti el meu nom, o projecta la lluna plena cap ombra sobre la grava del caminal que sigui com jo, o em busquen potser les àguiles de Ngong?
| Text 2 — Encara hi ha flors?
|
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |