Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

L'ultim patriarca: simplement Mimoun

eliteratura | 18 Setembre, 2008 14:00

Fa uns quants dies que vaig començar la segona lectura de la novel·la de Najat El Hachmi L'últim patriarca. Me balla pel cap el primer paràgraf; el rellegesc, concretament el final de la primera oració: "i que nosaltres anomenarem, simplement, Mimoun".


Una declaració d'intencions per part de la narradora: el darrer patriarca -en podríem dir directament "tirà"- simplement és Mimoun. Com si ens volgués dir: tanmateix no li tingueu gaire consideració, a aquest ninot.
També es fa eco del famós "Digueu-me Ismael", si bé en rebaixa les espectatives. En certa manera, el degrada. No, Mimoun no és com Ismael. Simplement és un boig degenerat.
Sabem que ens trobam amb el darrer exemplar d'una llarga nissaga i que en coneixerem la vida, fil per randa, fins on arribi el coneixement popular i de la pròpia filla.
 
"Aquesta és la història de Mimoun, fill de Driouch, fill d'Allal, fill de Mohamed, fill de Mohand, fill de Bouziane, i que nosaltres anomenarem, simplement, Mimoun. És la seva història i la història de l'últim dels grans patriarques que formen la llarga cadena dels avantpassats de Driouch. Cadascun d'ells havia viscut, actuat i influït en la vida de tots els que els envoltaven amb la fermesa de les grans figures bíbliques".

Najat El Hachmi
L'últim patriarca
Editorial Planeta

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS