Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

L'època elisabetiana: astrologia, política i literatura

eliteratura | 09 Febrer, 2009 15:00

Enric VI (primera part), de W. Shakespeare, arranca amb l'enterrament d'Enric V a l'Abadia londinenca de Westminster1. Hi assisteix la flor i nata de la noblesa anglesa. Tots els presents lloen el difunt, un gran monarca, el qual serà substituït per Enric VI, un rei feble i gens bel·licós que no estarà a l'alçada del seu predecessor.astrologia
Just al principi de l'escena el duc de Bedford invoca la Natura perquè "el cel es torni negre, i la claror cedeixi a la foscor". L'ambient és dolorós, tràgic, propi de l'acte fúnebre.
Durant les exèquies hom recorda les grandeses del difunt. De la seva banda, el duc d'Exeter assenyala els "planetes malignes" com a ordidors de la desgràcia -és a dir, de la mort-, encara que no descarta que hagi estat provocada  pels "fetillers francesos" amb "màgics encanteris". Es tracta d'una referència clara a mètodes procedents de la màgia, per explicar el traspàs d'Enric V (un rei modèlic als ulls dels contemporanis que causava terror als seus enemics). Les raons màgiques contrasten amb les pregàries de l'Església gràcies a les quals, segons afirma el bisbe de Winchester, el monarca va aconseguir guanyar "les batalles del Déu dels exèrcits".
Finalment, el duc de Bedford invoca l'espectre d'Enric V perquè allunyi els dies de desgràcia que preveu al reialme, que els salvi de les "lluites fratricides", que combati els astres malignes". Val a dir que la invocació de Bedford no servirà de res: precisament la pugna entre els nobles anglesos -inspirada en la Guerra de les Dues Roses- centrarà l'acció d'aquesta obra de Shakespeare.
Tanmateix, el que me crida l'atenció d'aquesta escena primera és la barreja, en franca contradicció, d'elements propis de la tradició cristiana amb elements pagans o màgics. Per a Salvador Oliva, la resposta a aquesta paradoxa, la trobam en la creença -vigent en plena època isabelina però originària de l'Edat Mitja- en l'ordre estable de l'Univers, creat per Déu i per tant perfecte, però descompost per causa del pecat original. Així, doncs, el desordre astrològic causant de la mort d'Enric V seria atribuïble a l'acció de l'home i no pas a la voluntat de Déu. D'aquesta forma quedaria descartat el determinisme.
No tothom, però, comparteix aquesta opinió. Alain de Libera, a Pensar la Edad Media, indica clarament la incompatibilitat entre astrologia i catolicisme:
 
"El naturalismo de la astrología, que la ponía directament en competencia con la explicación teológica cristiana del mundo, podía conducir al determinismo y al materialismo más rigurosos: la identificación de Dios con la naturaleza (Deus est natura), es decir, con una materia que gobierna la totalidad del universo (...). Se trataba, en cualquier caso, de un discurso absolutamente incompatible con la enseñanza de la Iglesia y de la fe católicas".
 
Malgrat tot, les corts de l'època eren plenes de mags i astròlegs que aconsellaven els prínceps fins i tot en afers d'estat. Tant és així que la pròpia Elizabeth I, que com el seu pare havia decretat un estatut contra la bruixeria, va protegir l'astròleg i alquimista John Dee (1527-1608), un visionari posseïdor de la millor biblioteca d'Anglaterra entre els volums de la qual n'hi havia molts dedicats a la màgia2. Shakespeare, doncs, recrea l'ambient de l'època i les contradiccions que hi veia. En obres posteriors hi aprofundí, personalitzant aquest món fantàstic de follets, bruixes i espectres, com si volgués anar més enllà de la realitat per donar raó de la psicologia humana.
 
 
Elisabeth I
 
 
Notes:
1. L'Abadia de Westminster és l'església més famosa de Londres. És el lloc habitual de coronació dels monarques anglesos i també n'hi molts d'enterrats. Com a curiositat, cal destacar que a l'abadia hi ha un lloc conegut com "el racó dels poetes" en el qual reposen Chaucer, Dickens, Kipling i l'estudiós de Shakespeare Samuel Johnson.

2. Vegeu Rosa Maria Martínez Ascaso: Shakespeare i la natura. Inspiració i simbolisme. Cossetània edicions.


Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS