"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
Continua la censura a les emissions televisives en català
eliteratura | 26 Febrer, 2009 15:00
Si la cosa no canvia, a Mallorca, és molt probable que aviat no puguem veure el programa de llibres del Canal 33, L'hora del lector , i, quin remei, ens haurem de conformar amb el complement, d'altra banda magnífic, d'El blog del sr. Boix.
L'altra dia se'n queixava, amb molta raó, Joan Melià en un article publicat al Diari de Balears, IB3 - TV3: un pacte a favor dels crancs. D'ençà de la posada en marxa del TDT, han aparegut un allau de cadenes televisives que emeten en espanyol, sense que a hores d'ara hi hagi a les Illes Balears una oferta digna en català. Aquí, de moment, només hi podem veure IB3, però no TV3, el Canal 33, el 3/24 i el 300 (deixant de banda les qüestió del Canal 9 i el Punt 9). I això que el 2007 el Govern de les Illes Balears deia que tenia el compromís del Govern d'Espanya per a la recepció a les Illes dels canals públics en català. Mentides i excuses de mal pagador.
A la fi, dos anys després, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears han signat un conveni pel qual s'acorda la reciprocitat d'emissions entre TV3 i IB3 en TDT. El conveni preveu la possibilitat d'incorporar un segon canal de Catalunya i les Illes Balears. Aquest segon canal a Balears no existeix. Difícilment, doncs, s'afegirà la recepció del Canal 33, i ja no en parlem dels altres dos.
I els directius d'IB3 diuen que no se'n saben avenir, de les crítiques que els arriben per part de sectors nacionalistes de les Illes. Tal volta aquests alts càrrecs es pensen que som beneits? Ja en vaig parlar a un post al mes de maig de l'any passat. Hi pronosticava, més o menys, el que sembla que succeirà: veurem TV3; si hi ha molta sort i més reivindicació, hi podrem afegir el Canal 33; la resta , res de res.
Tot plegat, vergonyós. I el més trist és veure com els nostres polítics, d'aquí i d'allà , es tapen les vergonyes i, amb argumentacions tècniques, es volen passar amb cançons. Mentre, a Madrid , es compixen de rialles.
No puc entendre de cap de les maneres que hi hagi qui, en aquestes alçades del segle XXI, s'atreveixi a fer això: "dictar" què puc veure i què no puc veure per la tele en un moment determinat!
Una llàstima! tot plegat diu molt poc dels dirigents, perquè els mals de la llibertat es curen amb més llibertat.
Per tant, poden o no estar d'acord amb que hi ha, o no hi ha, Païssos Catalans, però la censura és un recurs bord, en mans de nans morals!