Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Roger Casement: personatge històric de Pandora al Congo (I)

eliteratura | 13 Octubre, 2005 17:31

Vet aquí que l’hivern d’enguany, quan encara no havia llegit ni tan sols La pell freda, vaig trobar a l’expositor de la meva llibreria habitual un llibre que me va cridar l’atenció. Es tractava de El fantasma del rey Leopoldo. Una historia de codícia, terror y heroismo en el África colonial, d’Adam Hochschild.

Vaig començar a llegir la biografia de Leopold II, molt interessant, i que tot d’una me va engrescar. No record perquè, vaig haver de deixar-la. Me'n vaig oblidar temporalment fins que, després de la lectura de Pandora al Congo, la temàtica colonial m’hi va tornar a portar. És evident que la lectura dels capítols inicials de El fantasma del rey Leopoldo va impregnar la de Pandora al Congo. No tant per la figura del monarca –de fet, un personatge brutal del qual la història se n’ha fet poc ressò–, com per la de Stanley, aquell explorador que va pronunciar la famosa frase (El doctor Livinstone, supòs?) present a molts llibres de text, sense tanmateix aprofundir ni en l’època ni en el personatge.

Henry Morton Stanley era un mentider compulsiu i un sàdic. Entre la flor i nata dels colonitzadors n’estava farcit, de sàdics, però aquest va convertir-se en una celebritat mundial.

Henry Morton StanleyLa mentida era la matèria prima amb què treballaven diàriament els règims colonials, però el cas de Stanley anava més enllà. Els seus diaris van plens de falses referències biogràfiques que amaguen una infància acomplexada i traumàtica. Aquest mentider patològic, doncs, era l’home de Leopold II al Congo abans que pogués annexionar-se’l com una propietat privada. Després, evidentment, van desfilar-hi molts altres personatges de tota mena. I entre ells, Roger Casement. Quan vaig llegir el nom del cònsul britànic al Congo a l’obra de Hoschschild, vaig sentir com una mena de calfred. No vaig ser a temps per anar a cercar el volum de Pandora al Congo i, a correcuita, vaig passar les pàgines fins a trobar-ne la referència.

Era ell, Roger Casement, “el principal artífex de les acusacions contra Marcus Garvey”. El cor me va fer un tomb: per què Sánchez Piñol introdueix un personatge històric a la seva novel·la? (Nota: gràcies a un comentari de Nigmad he sabut que també Marcus Garvey era un personatge històric, un activista que lluitava pels drets deñs negres).  Al contrari del que jo pensava, Casement no és l'únic personatge real de la novel·la. Potser Sánchez Piñol ens amaga alguna sorpresa més.

Casement simbolitza dos temes importants per a Sánchez Piñol: d’una banda, la causa irlandesa, per la qual sent una atracció notable ja present a La pell freda; d’altra la lluita anticolonial. Aquest personatge secundari, com he esmentat abans, és l’únic històric de la novel·la. Pren, per tant, relleu per sobre dels altres. Casement no és un home qualsevol. En primer lloc, perquè va encapçalar, juntament amb E.Dene Morel, una campanya contra la política genocida de Leopold II al Congo. En segon lloc, perquè era un patriota irlandès que finalment va ser acusat d’alta traïció i comdemnat a mort per fer tractes amb els alemanys en plena I Guerra Mundial. És obvi, doncs, que rere Casement hi ha un context històric que Sánchez Piñol té molt present a l'hora d’elaborar la novel·la.

Segons ens assabentam a l’obra de Hochschild, Casement estava convençut que només pel fet de ser irlandès va arribar a “comprendre plenament (sic) la conspiració de malfactors que actuava al Congo”. Per a ell, Irlanda era una colònia d’Anglaterra de la mateixa manera que el Congo ho era de Bèlgica. Això té implicacions humanes, econòmiques i culturals. O sigui, com avui dia en d’altres nacions sense estat.

Les referències històriques i biogràfiques, però, no acaben aquí. En l’entrevista de Thomson amb Casement sobre l’assassinat dels germans Craver, el cònsul li diu que “(...) hi ha llocs on Déu ha escrit la paraula no. I en Marcus Garvey no és innocent”. Aquesta sentència parafraseja un poema del propi Casement en el qual aquest manifesta la seva homosexualitat. Diu així (respect la traducció en espanyol de José Luis Gil Aristu):

“Por amor he intentado ir solo

allí donde Dios ha escrito un terrible no”.

La comparació dels versos amb el fragment del diàleg no deixa lloc a cap mena de dubte: Déu no permet l’assassinat, però tampoc l’homosexualitat.

D’aquesta manera, aflora un altre aspecte de la personalitat de Roger Casement: l’homosexualitat, condició humana que l’autor de Pandora al Congo, al meu entendre, també té en compte. Durant l’entrevista a què m’he referit abans, el cónsul, d’edat ja madura, acarona el genoll de Thomson unes quantes vegades “com si fos el cap d’un gat”. Thomson, conscientment o inconscient, copsa el gest de Casement. Més envant, després de parlar amb Godefroide, qui li confirma la inexistència d’Amgam, en un atac d’impotència, no pot evitar pensar que tot plegat era “una trampa de Casement, que era un sodomita ressentit”.

Per acabar de reblar la fina ironia de Sánchez Piñol, en acomiadar-se els dos personatges, iniciada la I Guerra Mundial (segons es desprèn del context de la novel·la), Casement ha de partir cap a l’Uruguai. I el narrador afegeix: “Amb permís dels submarins alemanys”. Frase còmica amb la qual acaba l’episodi protagonitzat pel cònsul i l’escriptor. Però resulta que el 1913 Casement va deixar el servei diplomàtic britànic per dedicar-se en cos i ànima a la causa irlandesa. Per tant, la referència al submarí alemany és un anacronisme, ja que precisament Thomson indica que ha sabut de Casement gràcies a la informació que li ha proporcionat el servei diplomàtic. En altres paraules, si l’irlandès encara exercia de cònsul, l’encontre amb Thomson havia de produir-se per força l’any 1913 o abans. Tanmateix, la Gran Guerra no s’inicià fins al 1914. No sé si Sánchez Piñol era conscient de l’anacronisme en el qual queia en incloure l’anècdota del submarí. Però la veritable qüestió és la següent: per què aquest interès a parlar del submarí? Al meu entendre, només hi ha una resposta possible i és la següent.

En el seu afany per alliberar Irlanda de les urpes d’Anglaterra, Casement, en plena guerra mundial, viatja a Alemanya ambCasement en ser arrestat passaport fals. L’objectiu de la missió era convèncer els alemanys de reconèixer la independència d’Irlanda si Alemanya guanyava la guerra. A canvi d’aquest compromís, es formaria una brigada irlandesa, formada pels presoners de guerra, que lluitaria al costat alemany. Segons Hochschild, els alemanys es van sentir molt incòmodes amb aquell individu que qüestionava tot el sistema colonial. Així que el van ficar dins un submarí i el van deixar a les costes d’Irlanda, dins un petit bot amb el qual va arribar a una platja. Aquest és el submarí a què es refereix Sánchez Piñol. I si no ho va fer conscientment, crec que l’esdeveniment li ballava pel cap i li va sortir en forma d’acudit.

Hores després del desembarcament, Casement va ser detingut i empresonat. Finalment, jutjat i comdemnat a mort per alta traïció. Aquesta justament és la situació en què es troba quan remet la carta a Thomson, quan només manca el compliment de la sentència, l’any 1916.

Fins ara, doncs, he destacat tres elements a l’hora de valorar la inclusió la Casement com a personatge en la novel·la per part de Sánchez Piñol: la causa irlandesa, la denúncia del sistema colonial al Congo (de fet, per a Casement es tracta del mateix) i, per últim, la condició sexual del cònsul. Aquest fet no és tampoc gratuït, ja que, per exemple, l’any 1895, el gran literat, també irlandès, Oscar Wilde va ser comdemnat a dos anys de treballs forçats per aquesta causa. Vull remarcar el tema de l’homosexualitat perquè, al meu entendre, no es pot descartar que entre Casement i Garvey no hi hagués qualque cosa més que una simple amistat interessada. Som conscient, tanmateix, que potser això és aventurar-se massa. Ho deixarem aquí.

Hi ha d’altres elements a destacar en relació a Roger Casement? Doncs sí. Aquest irlandès va ser contemporani de Joseph Conrad, autor de El cor de les tenebres. L’any 1890 van compartir una habitació durant deu dies a Matadi, vora el riu Congo, i la seva amistat va perdurar. És en aquesta època quan Casement comença a conscienciar-se de la situació dels nadius, mentre que Conrad, amb només sis mesos d’estada a la colònia, retorna a Europa trasbalsat i amb una experiència que anys després quedaria immortalitzada a El cor de les tenebres.

Continuarà

Altres articles relacionats: http://bloc.balearweb.net/category/245/1003

Comentaris

  1.  
    n'hi ha un altre...
    Tinc entès que Marcus Garvey era un africanista dels EUA, dels que defensava que els negres tornessin tots a l'Àfrica; també és un personatge històric i deixa clara l'ironia d'en Piñol... un link: http://www.swagga.com/marcus.htm
    Niqmad | 13/10/2005, 21:20
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS