"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
Hacia los confines del mundo: la biblioteca del Beagle (III)
eliteratura | 15 Juliol, 2009 14:00
El comandament d'un vaixell de la Marina Reial Britànica al segle XIX era una tasca àrdua. Un jovenet podia embarcar-se perfectament als dotze anys i, si sobrevivia, no tornar a ca seva fins als desset o devuit. Als vint anys ja eren considerats persones adultes, i les responsabilitats a bord eren considerables. Abans dels trenta, un oficial competent (o no: també hi havia influències i corrupteles) era nomenat capità i llavors, a la pràctica, esdevenia amo i senyor de la tripulació. Robert Fitzroy, que es va fer càrrec del Beagle amb només vint-i-tres anys, després del suïcidi a Sud-amèrica del capità Pringle Stokes, era un home íntegre i il·lustrat; amant de la ciència, però defensor a ultrança de la literalitat bíblica.
Als vaixells mai no sobrava l'espai, que en conseqüència s'aprofitava al màxim. A l'edició de Salamandra d'Hacia los confines del mundo s'indica que l'eslora del Beagle era de devuit metres. Segurament es tracta d'un error. Segons Wikipèdia, l'eslora era de vint-i-vuit metres. Tanmateix, les cabines eren diminutes. La de Darwin feia tres metres quadrats i, a més, l'havia de compartir amb dos oficials. No dormien en llits sinó en hamaques, que penjaven i despenjaven cada nit. Tot i això, el capità Fitzroy, davant la perplexitat de Darwin en comprovar la petitesa de l'habitacle, creu sincerament que és prou espaiós!
Però la cosa no acaba aquí: la cabina en qüestió feia les funcions de cambra de derrota i de biblioteca, la qual, segons la novel·la de Harry Thompson, contenia volums de Byron, Cook, Milton, Humboldt, Lamarck, Lyell... a més de La geometria d'Euclides, Evidència del cristianisme, de Paley, i també els vint volums de l'Enciclopèdia Britànica. Tot un luxe a alta mar...