"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
Història del sentiment antioccidental
eliteratura | 19 Gener, 2010 15:00
El darrer mes ha estat notícia l'atemptat frustrat del jove nigerià que, camí d'Estats Units, pretenia fer esclatar un avió en ple vol. Posteriorment Al-Qaida va reivindicar l'atemptat fallit, la qual cosa ha provocat un allau de reaccions. A més de posar en evidència la CIA (sembla ser que tenia informació suficient per evitar-ho i no va actuar en conseqüència: no fotem, el va delatar el seu propi pare!), ha desfermat un debat sobre la conveniència o no d'instal·lar escàners corporals als aeroports. Finalment, la controvèrsia s'ha amanit amb el retrat robot de Ben Laden, inspirat en els trets facials de Gaspar Llamazares. És evident que hi ha una certa frivolitat en el tractament d'aquests afers. Però la seguretat és la seguretat, i d'ençà de l'11 de setembre Occident es sent amenaçat i no sap com donar resposta a aquesta por ni d'on prové. Casualment -els llibres de segona mà sempre són una sorpresa, i més en botigues no especialitzades, com ara Comerç Just- durant les vacances de Nadal vaig trobar una monografia molt interessant relacionada amb aquesta qüestió. Tanmateix el títol pot portar a confusió: Occidentalismo. Breve historia del sentimiento antioccidental. Occidentalisme, doncs, vol dir realment antioccidentalisme. Els autors rastregen aquest (re)sentiment al llarg de la història, una manera d'entendre el món que s'oposa a la democràcia liberal i a la llibertat de pensament. L'antioccidentalisme, que en ocasions es confon amb l'antiamericanisme, es centra en el rebuig de la raó i de la llibertat. Paradoxalment, aquesta ideologia antioccidental ha estat i és present també a Occident. Què van ser, si no, el nazisme i els feixismes de la primera meitat del segle XX? L'antioccidentalisme posa èmfasi en la irracionalitat. Només així es poden entendre actuacions com les que portaren a terme els kamikazes japonesos durant la II Guerra Mundial o els actuals atemptats suïcides dels membres d'Al Qaeda. L'antioccidentalisme es basa en els tòpics occidentals, de la mateixa manera que l'(anti) orientalisme es fonamenta en els estereotips que ataquen tot el que no prové d'Occident. Ambdós pensaments s'alimenten de proposicions errònies que, en conseqüència, porten a conclusions equivocades que, a posteriori, poden justificar, posem per, cas l'extermini d'occident o l'esclavatge dels negres. Hi ha molts tòpics relatius a Occident. Per exemple el materialisme, contraposat a l'espiritualitat -l'espiritualitat de l'assassí suïcida, és clar. L'antioccidentalisme no entén de matisos. No hi ha terme mig. Occident -la democràcia- és fat, buit, mancat de valors, fals. Occident, els homes i dones que hi habiten, és privat del més mínim signe d'humanitat. En certa manera, es tracta de la mateixa tècnica utilitzada pels nazis per deshumanitzar els jueus. No eren humans; podien morir com a bèsties. Als ulls dels fonamentalistes, les víctimes de l'11 de setembre i de l'11 de març no eren dignes de poblar la terra perquè eren infidels. Només per això ja mereixien morir. Que siguin fanàtics, però, no vol dir que siguin beneits. Són capaços de detectar les febleses d'Occident i, com hem vist, bastir un discurs erroni però coherent, perquè es basa en l'observació de les nostres pròpies contradiccions. Occident, malgrat tenir eines suficients per detectar els problemes, no sempre és capaç de donar-hi resposta. De vegades, o no pot o no vol: els conflictes d'interessos (entre partits, entre estats, entre poders fàctics i econòmics...) hi són presents. El totalitarisme, en canvi, no coneix aquesta mena de problemes: hi ha una sola consigna, i qui no l'obeeix és eliminat a cop de bomba. Això no vol dir que Occident, amb els EEUU i la UE al capdavant, no hagi de fer autocrítica i actuar en conseqüència. Però mai les febleses o defectes del sistema democràtic, perfeccionable en molts sentits, poden justificar actuacions totalitàries, nihilistes, maniquees, que en definitiva van en contra dels interessos de la humanitat.Occidentalismo. Breve historia del sentimiento accidental, una lectura recomanable per a qui es vegi amb coratge d'intentar entendre el present, més enllà de la immediatesa de la notícia, tan fugaç i sovint incompleta.