eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

El dret a la llibertat

eliteratura | 22 Febrer, 2024 09:15

Hi ha coses que, històricament, han estat males d'encobeir per als homes. Coses que, ens agradi o no, formen part del llegat masclista de la història; coses que pertanyen exclusivament a l'àmbit femení o, millor dit, a cada dona i que nosaltres els homes, i fins i tot altres dones, ens costa acceptar

Cada dona, sense cap mena de dubte, ha de poder triar, fins al límit que ens permet la nostra societat -límits que sovint són molt magres tant per als homes com per a les dones-, on viure i amb qui, quina feina vol fer, quines són les seves inclinacions sexuals, etc. Encara ara, doncs, al món occidental, i no en parlem en règims parcialment o totalment dictatorials, com Rússia o Iran, però també en alguns llocs dels Estats Units, sense anar més lluny, o també a Polònia almanco fins no fa gaire, les dones pateixen simplement per la seva condició de dones.

Em ve al cap aquesta reflexió després de veure el film de Yorgos Lanthimos Poor Things, una obra que no passarà desapercebuda a la història del cinema i que, més enllà dels tòpics feministes, col·loca l'espectador davant la crua realitat d'una dona lliure que "simplement" fa el que li rota. És a dir, viu amb llibertat: professionalment, amorosament i sexualment. I això, en bona part, perquè la vida la duita per aquest camí com un fet normal, lluny de prejudicis socials. I amb una naturalitat que escarrufa.

I vet aquí que, abans de visionar aquesta pel·lícula magnífica, havia llegit un llibret també excel·lent que du per títol "El sentido de consentir", un assaig de Clara Serra que se centra en l'arxifamós "Solo sí es sí", un eslògan pel qual es coneix la Llei de garantia integral de llibertat sexual. Del no és no al només sí és sí, hi ha un camí llarg que Serra recorre sense deixar cap racó per investigar. La "culpa", no cal dir-ho, recau en el patriarcat, ase de tots els cops, ben merescuts, i que mai, segons l'autora, no s'asseurà al banc dels acusats perquè "el dret penal, que sempre individualitza la culpa (...) és una eina ineficaç per combatre les desigualtats estructurals del poder". Crítica amb la teoria del consentiment, n'assenyala els límits, i acaba amb un pensament que corrobora que no tot, ni molt manco, és blanc o negre, sinó que defensar els "límits del consentiment i, alhora, assenyalar-ne la validesa, és defensar que, en efecte, probablement no sempre saben allò que volem".Tanmateix, Bella Baxter, interpretada per Emma Thomson, potser per l'aparent simplicitat del personatge, a mesura que evoluciona -redeu si evoluciona!- cada vegada més sap què vol i què no vol, erigint-se així en un símbol de la dona del segle XXI, la dona empoderada que no de es deixa trepitjar.

Mai no és un fet casual que "l'autoritat competent" et demani, o t'ordeni, canviar de llengua.

eliteratura | 16 Febrer, 2024 08:00

Quan qualcú és objecte d'una injustícia, de vegades és molt difícil restar callat. No dir res. Això és precisament el que el representant de l'autoritat vol que succeeixi quan es troba en aquesta situació: que el ciutadà objecte de la injustícia no gemegui, que calli i compleixi el càstig imposat, que bé pot ser una multa, una targeta groga o vermella o una pena de presó.

No cal dir que jo no hi era, al camp de futbol, quan l'entrenador del Petra es va adreçar en català a la ja famosa àrbitra andalusa desconeixedora de la nostra llengua. Però, segons el que va escriure a l'acta del partit,

"tras percibir mi comunicación en castellano y al ser amonestado por dirigirse a mí en tales palabras "esto es de vergüenza" pasa a dirigirse a mí en catalán. Al rogarle que se dirija a mí en castellano, perpetua su dialecto, llegando a comprender ciertas falta de respeto. Sin conseguir que cese, decido expulsarlo"

en va saber prou per entendre que no era respectuós amb ella. Diria, idò, que va saber entendre allò que li convenia. I se'l va llevar de damunt: targeta vermella. El que no sabem és que hauria succeït si l'entrenador se li hagués adreçat en castellà. Ho hauria entès l'àrbitra com una falta de respecte. L'entrenador, amb molts anys d'experiència, no havia estat expulsat mai. Podem deduir que no es tracta d'una persona amb mal caràcter o poc respectuosa. En cas contrari, tindria un bon feix d'amonestacions. Quin dret tenia l'àrbitra a demanar-li que li parlés en castellà? Cap ni un. No hi estava avesada. És evident. I ara surt el conseller d'Esports del Govern Balear, també conseller de Cultura, i amolla que primer és "el respecte, després la llengua", donant per fet que l'entrenador va mal xerrar a l'àrbitra.

Qui ha tingut poc respecte és el conseller, poc respecte per la llengua de Mallorca. Perquè un conseller de Cultura, per complir amb el càrrec que ostenta, hauria de defensar, en primer lloc, el mallorquí, ja que és l'àrbitra qui desprecia la llengua catalana en qualificar-la "dialecto". L'àrbitra no és una persona inculta o ignorant. Té un títol universitari. I, davant això, el primer que em ve al cap és: què punyetes els ensenyen? Els ensenyen a l'escola, a l'institut, a la universitat, que a l'estat espanyol s'hi parla també la llengua catalana, que és oficial al País Valencià, a Catalunya i a les Illes Balears? Així practiquen la convivència de la qual s'omplen la boca tantes i tantes vegades? Què és la llengua catalana? Un dialecte que parlen quatre arreplegats? Es pensen que som tan beneits que, per comunicar-nos, hem d'acudir a una altra llengua que, ens agradi o no tenim el deure de conèixer per imperatiu legal, però que no ens podem obligar a fer-la servir? I d'aquesta manera, sense ser capaç de mantenir una conversa amb els jugadors o amb l'entrenador, sense entendre ni una micoia de mallorquí, una persona pot fer d'àrbitre? Quin respecte li mereix la llengua catalana a la Federació Balear de Futbol i el Col·legi d'Àrbitres? La resposta és: se'n foten. En cas contrari, no haurien permès que una persona que no entén el mallorquí arbitràs. En primer lloc, per una raó molt senzilla: perquè sense coneixements de mallorquí és incapaç d'entendre el context de moltes situacions al terreny de joc, en una població com Petra, al cor de Mallorca, ja que la majoria de jugadors i el cos tècnic s'expressen en català. I com això, a molts pobles de Mallorca. En segon lloc, perquè ningú no pot ser obligat a parlar en castellà. Li agradi o no a l'àrbitra. I creu-me que si cada vegada que un entrenador obrís la boca per dir que "això és una vergonya", sigui en la llengua que sigui i sense voler dir que estigui bé expressar-se d'aquesta forma (ens manca molta informació al respecte: to amb què ho va dir, el context de la jugada, l'empatia de l'àrbitra i del mateix entrenador, etc.), serien ben pocs els tècnics que acabarien un partit. I és un fet extraordinari, per felicitar-lo i per felicitar-nos, que un entrenador hagi denunciat l'actuació de l'àrbitra. I a més ho va dir ben clar en una entrevista al Diario de Mallorca de 13 de febrer:

"Es la primera vez que coincidía con ella en un encuentro. No la conocía de nada y desconozco el tiempo que lleva en Mallorca, ni tampoco si conoce o entiende nuestra lengua. Si me hubiera hablado de otra forma y me hubiera dicho con educación que me dirigiera a ella en castellano porque no me estaba entendiendo, no habría tenido ningún problema en hablarle en la otra lengua".

Vol dir que qui li va malparlar va ser ella. No l'entrenador. És evident que la jutgessa li va ferir el voraviu. Clar i llampant: li va tocar la moral, el va malmenar i va cometre un abús de poder en sancionar un entrenador per dirigir-s'hi en català! Aquesta és la veritable manca de respecte que hauria de denunciar el conseller de Turisme, Cultura i Esports. Però un polític que deu el seu càrrec a un partit d'ultradreta com VOX, un polític d'un partit que instaura la segregació lingüística a les escoles de les Illes Balears, un polític que no denuncia la persecució lingüística a què estan sotmetent als ciutadans de les Illes Balears, què ha de dir del cas que ens ocupa? Idò sotmetre's a un exercici d'autoodi com el que ha fet, justificant la mala educació de l'àrbitra, tot girant el discurs, convertint així el parlant de la llengua perseguida que ha denunciat els fets en el malfactor, en el maleducat (antic batle de Montuïri, m'hauria agradat veure com reaccionava en la mateixa situació, en un partir al seu poble, davant la seva gent; fer declaracions a la premsa, del despatx estant, és molt còmode). Aquesta és, precisament, l'estratègia secular de l'espanyolisme: avergonyir el parlant de la llengua minoritzada, l'indígena, el sotmès, perquè amagui que parla en mallorquí i, d'aquesta manera, assimilar-se als colonitzadors. L'estat espanyol ho ha fet sempre així, per molt que l'exrei dels espanyols Juan Carlos I afirmàs, ja no li venia d'una altra mentida, en l'acte de lliurament del Premio Cervantes de 2001, que el castellà "nunca fue lengua de imposición". Ho va ser i encara ho és: l'imposa la Constitució espanyola de 1978, a l'article 3, que diu textualment que

"Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla".

Menten tots els qui afirmen que s'imposa la llengua catalana. Menteixen impunement. Menteixen més que no respiren. I, davant això, ha de venir a dir, tot un conseller de Cultura, que primer el respecte i després la llengua? Que primer ens respectin a nosaltres. Que s'aturin de dir mentides. Que aprenguin a ser educats amb els catalanoparlants. Que deixin d'intentar avergonyir-nos. A Mallorca, són ells els ignorants.

I enhorabona al Petra i al seu entrenador per la valentia de denunciar-ho.

PS. No vull passar per alt les presumptes amenaces de mort que l'àrbitra afirma que ha rebut a les xarxes socials, amenaces a les quals Última Hora de dia 15 de febrer dedica l'editorial. Si és cert que les ha rebudes, un rebuig frontal. Hi ha gent que no sap ni vol argumentar i cau en aquestes pràctiques que no haurien de produir-se mai. Però això no és obstacle perquè el cas que ens ocupa hagi esdevingut paradigmàtic i il·lustratiu de les estratègies de persecució de la nostra llengua. Mai no és un fet casual que l'autoritat competent et demani, o t'ordeni, canviar de llengua.

https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2024/02/13/2105279/discriminacion-linguistica-busco-protagonismo-solo-queria-dar-conocer-esta-injusticia.html?utm_source=post-related&utm_medium=web

https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2024/02/15/2106919/discriminacion-linguistica-conseller-esports-expulso-entrenador-por-falta-respeto-por-tema-lengua.html

https://www.dbalears.cat/balears/balears/2024/02/15/389983/bauza-conseller-esports-primer-respecte-despres-llengua.html

https://www.dbalears.cat/balears/balears/2024/02/15/389975/vox-reconeix-entrenador-petra-ser-expulsat-per-parlar-catala-desmunta-discurs-del-govern.html

https://www.diariodemallorca.es/deportes/2024/02/15/petra-pedira-disculpa-arbitra-expulso-98212162.html

https://www.diariodemallorca.es/deportes/2024/02/12/faltando-respeto-hablarle-catalan-castellano-futbol-alevin-mallorca-98094078.html

http://www.joaquimtrenchs.com/inici/216/autoritat-i-autoritarisme-