eLiteratura

Si féssim l’intent de copsar el món només des de la racionalitat, el més probable és que no n’arribàssim a entendre ni la meitat. Henry Perowne, prestigiós neurocirurgià de Londrés, ha tingut centenars de cervells a les mans. Tanmateix no pot fer res per la seva mare: hi ha cervells que en lloc d’aprendre, obliden. Obliden tant, que arriba un dia que no són capaços de reconèixer-se ells mateixos. I si això no fos suficient, l’equilibri, la bassa d’oli a què aspiram que es converteixi la nostra vida, pot expirar en menys de vint-i-quatre hores. Per una beneitura, per un enfrontament amb un jove marginat, el món lúcid i feliç de Perowne trontolla.

Hi ha res segur en aquesta vida, em demanava al post anterior sobre la darrera novel·la d’Ishiguro. Només la mort. Però viure per a la mort, com els donants clònics de No em deixis mai, és tan absurd com pensar que la pretesa seguretat que ens hem construït romandrà intacta peti qui peti:

“L’única cosa que sent ara és por. És feble i ignorant, l’espanta la manera en què les conseqüenciés d’una acció se t’escapen de control i alimenten nous esdeveniments, noves conseqüències, fins que et porten a un lloc que mai no has somniat i no escolliries mai: un ganivet a la gola.”

Dissabte és un petit conte de fades que només dura un dia, amb les manifestacions contra la guerra l’Iraq com a llunyà teló de fons. Una jornada intensa durant la qual l’equilibri emocional de Perowne es desfà per moments, fins que arriba l’alleujament final, amb la calma, la caiguda, quan Perowne aconsegueix agafar el son, i per tant deixa anar definitivament el control i la racionalitat per abandonar-se per primer moment des de la matinada passada ençà, quan ha vist l’avió incendiat per la finestra del seu dormitori.

Dissabte, si més no aparentment, té un final feliç. Però les conviccions sobre les quals es fonamentava la vida de Henry Perowne han quedat esmicolades. De la mateixa manera, els fets han demostrat que les raons esgrimides pels Governs dels Estats Unitats i la Gran Bretanya per envair Iraq eren falses. 

Dissabte

Ian McEwan

Editorial Empúries, 2005.