eLiteratura

Quan encara és calent l’enfrontament d’aquest estiu entre Israel i Hezbolà al Líban, he llegit amb devoció, durant un mes llarg, la monografia de Joan B. Culla Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina. L’autor, en un esforç de síntesi, fa un recorregut per més de cent anys de conflicte essent –tal i com indica el propi Culla a la introducció– l’experiència històrica israeliana el fil conductor de l’estudi.

És impossible entendre els conflictes de llarga durada si no se’ls contextualitza de manera adequada. I el d’Israel i Palestina –hauria de dir Israel i gran part del món àrab– no n’és una excepció. No fa quatre dies que àrabs i israelians, desgraciadament, es maten de mala manera. A ambdós costats, a ambdós, encara que no tothom pareix tenir-ho clar, hi ha hagut enganyifes i traïcions, males arts i terrorisme.

Hi ha molta història d’Europa en la història dels jueus, i també, és clar, en la dels israelians. Les matances de jueus arreu del vell continent, inclosa la Rússia tsarista i la URRS de Stalin, passant pel terrible Holocaust que ara alguns gosen negar  i ridiculitzar. Potser sense la mala consciència d’Europa no hagués estat possible la creació de l’Estat d’Israel, però tampoc no podem deixar d’esmentar el paper cabdal dels Estats Unitats i de la Unió Soviètica en temps de la Guerra Freda, avui ja quasi oblidada davant la imminència dels fets d’ençà de l’11 de setembre, com si la Història hagués començat ahir. I d’això es tracta, que el món fa molts anys que fa voltes i que res no és tan senzill com sembla. Que els bons d’avui, ahir eren els dolents, i viceversa. Que les simpaties polítiques canvien però els problemes resten sense resoldre. No és estrany, doncs, que el film Munich, de S. Spielberg, no agradàs ni a israelians ni a palestins. Potser als darrers no els va fer gràcia haver de recordar els fets deplorables protagonitzats per Setembre Negre, mentre que als primers ben segur que no els agradà veure com un director del prestigi de Spielberg destapava les clavegueres pudentes d’Israel.

Arribats a aquest punt, la pregunta clau que cal formular-se és la següent: té dret a existir, l’Estat d’Israel? És possible la convivència entre israelians i palestins?