eLiteratura

Fa uns quants mesos vaig escriure un post sobre la censura que s’aplica a Internet a Països com la Xina, Iran, etc. És fàcil, molts cops, cercar la busca dins l’ull aliè; és a dir, en dictadures manifestes, encara que algunes com la Xina tenen un pes tan gran a l’ordre mundial que els altres estats no tenen més remei que mirar cap a l’altra banda i perdonar-los la relliscada. Vull dir que el tracte no és el mateix amb Cuba que amb Xina, per exemple, quan és evident que cap dels dos estats presenta les mínimes garanties democràtiques.

D’altra banda, podem cometre l’error de posar el crit al cel pel que succeeix a centenars o milers de quilòmetres i obviar el que succeeix a cada nostra. Per això, quan he vist l’acudit de Máximo a El País d’avui sobre la llibertat d’expressió m’ha vingut al cap l’afer Oleguer. He llegit molts articles sobre el tema, de més o menys enginyosos, però el de Terricabras és el que m’ha semblat més clarificador.

Nota: cercant informació sobre la cibercensura he trobat un article a consumer.es superinteressant sobre la censura a la Xina. S’hi explica, entre d’altres coses, un sistema anomenat ELGOOG (Google al revés) utilitzat per esquivar les restriccions a què es veu sotmesa la xarxa a la gran dictadura asiàtica.