eLiteratura

No cal filar gaire prim per treure a la llum els arguments ideològics que justifiquen el tracte colonial que rebem els ciutadans, de segona però ciutadans al cap i a la fi, dels Països Catalans.

Avui he hagut de pair el dinar de mala manera en veure la secció d’esports del Telenotícies Migdia de TV3. Hi han anunciat, en un to compungit, que el famós partit de futbol entre les seleccions nacionals dels Estats Units i Catalunya difícilment es jugaria. Res de nou, doncs. Però a continuació, més compungits encara, han emès la notícia estelar: la selecció espanyola de bàsquet només havia aconseguit la segona posició a l’Eurobàsquet. En vols de plors! Espanya va patir “derrota més dolorosa en el pitjor moment” (sic). Tanmateix, per alegrar-ho, ens hem pogut congratular amb l’or de la selecció espanyola de voleibol al campionat europeu. I per acabar-ho de confitar, seguidament han emès un reportatge sobre els èxits de les seleccions espanyoles de diferents esports d’equip, amb l’excepció del futbol, destacant, a més, l’aportació dels jugadors catalans.

El missatge no pot ser més clar: no cal patir per les seleccions catalanes. Ja hi ha catalans abastament a les espanyoles, que són les que guanyen títols.

A Espanya, que no són beneits, bé que ho aprofiten. Així, fa uns quants dies ens assabentàrem que “La selección recibe los nuevos DNI electrònicos”. I ben contents, tu. I va ser el propi Rubalcaba, ministro del Interior, qui els va donar als jugadors, encapçalats per Gasol. Ja tenim la seu plena d’ous: els mateixos que quan interessa parlen de no polititzar l’esport, són els primers a fer-ho quan els convé. Sis dies després de la foto político-esportiva, el mateix ministre Rubalcaba s’encarregava al Congreso de los Diputados de desmentir categòricament l’atac racista que Saïda Saddouki va patir per part de la guàrdia civil a Mallorca pel fet de parlar en català.