Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Economia + sensibilitat = poesia?

eliteratura | 09 Febrer, 2008 14:34



Divendres horabaixa. Pas gust de fer un cafè amb la meva dona. Som al Mingo . Feia mitja hora que m'esperaven i el nin està inquiet. Me sap greu; feinetes de darrera hora. He portat premsa endarrerida, per fullejar-la una mica. Passa sovint això -no tenc temps per a tot-, i els diaris s'acaramullen... M'és igual. Molts cops és millor llegir-los d'un dia per l'altre, i conèixer el desenllaç de notícies que, quan les van escriure, era encara incert. Al cap i la fi, quasi res no ve d'un dia.
Arrib als articles d'opinió. Hi ha una capçalera contundent: Batxillerat sense llengua. N'hi han fet de voltes a la llengua! El signa Xavier Gual. Pas directament al darrer paràgraf. Pinten mal dades. Copiï textualment (la negreta és meva):

"Els alumnes d'avui sortiran de l'aula amb un certificat que els farà creure que saben llegir i escriure, i s'ho creuran de veritat, però ho faran sempre amb faltes i sense entendre mai què els pregunten, i ni tan sols què signifiquen els quatre gargots torts que hauran escrit. Hi ha alumnes que estan convençuts que això d'escriure bé, dels accents i els pronoms, és només una maquiavèl·lica invenció dels professors de llengua per amargar-los l'existència. Més d'un espavilat també creu que el departament d'Educació qualsevol dia tindrà la bona pensada de donar-los la raó. Per aquesta raó i per unes quantes més -com l'encoberta privatització dels centres públics en la futura llei d'educació-, el proper 14 de febrer tindrà lloc una vaga de professors que vol frenar un procés de canvis precipitats i sense pressupost, de -si més no- discutible eficàcia".

Una perla. I qui no ho cregui, que es llegeixi l'informe PISA, encara que mai no ho havia vist expressat d'una manera tant contundent. Pas pena que no me caigui malament el cafè. A l'esquerra hi ha un altre article de gairebé tota la pàgina. Aparentment, el tema és un altre: Generació jocs . El signa Ramon Tremosa i Balcells, professor de Teoria Econòmica a la UB. Així, doncs, esper llegir sense sobresalts lingüístics de cap mena aquest article sobre El llegat de les últimes Generacions Gutenberg. Gutenberg, els sona de qualque cosa? No serà de la impremta? Me cag en dena, que encara acabarem malament! Un economista que també ens parla de llengua. És que som tots uns pervertits! No pensam en res més! I encara tindrà nassos de tenir raó.
No he pogut esbrinar-ne l'edat, però deduesc per les fotografies que el professor Tremosa deu ser, més o menys, de la meva quinta (potser una miqueta més vell). La nostra generació va créixer, com bé indica, "poc influïda per la televisió i per les noves tecnologies però encara molt marcada pels llibres i per la premsa escrita en paper (que vol dir premsa no esportiva i no gratuïta)". No cal posar-se nostàlgics, però això vol dir que hi ha diferències notables i contundents entre la nostra i la Game Generation. Així ho indiquen un estudi del Pew Internet Projec i un llibre, The kids are alright, esmentats pel professor Tremosa. Les noves generacions universitàries han dedicat un fotimer d'hores a coses que en la nostra adolescència ni tan sols podíem imaginar: vídeojocs, telefonia mòbil, correu electrònic, etc. Això els ha capacitat de manera diferent. I en segons quines habilitats i destreses, no hi ha dubte que són millors i estan més preparats per als nous reptes del futur. No obstant això, presenten llacunes que Ramon Tremosa  no dubta a treure a la llum. En tres grups d'universitaris (estudiants d'Economia, no fotem) només cinc alumnes sabien qui eral'ex-ministre socialista d'Economia Carlos Solchaga, malgrat la nefasta influència que la política econòmica d'aquest ex-ministre ha tingut sobre la seva pròpia generació. Aquesta "pèssima herència econòmica" no figura a Wikipèdia, sinó que, per saber això i més, cal recórrer -aquí volia arribar Ramon Tremosa- a la "premsa escrita i econòmica i als llibres especialitzats".
Finalment, el professor Tremosa -i aquí és on volia arribar jo- tanca l'article amb un paràgraf breu però emotiu, carregat de raó:
The new Pew Internet Project report shows that college students integrate gaming into their day, taking time between classes to play a game, play a game while visiting with friends or instant messaging, or play games as a brief distraction from writing papers or doing other work. Gaming is integrated into leisure time and placed alongside other entertainment forms in their residence. It forms part of a larger multitasking setting in which college students play games, listen to music and interact with others in the room.


"La lectura és per a la ment el que l'exercici és per al cos. Estimar la lectura és canviar l'avorriment i l'ensopiment per una companyia molt sovint deliciosa. Llegeix i conduiràs, no llegeixis i seràs conduït. Som també el que hem llegit. Aquesta és una herència que les darreres Generacions Gutenberg hem de transmetre a la primera Generació Jocs".

"Som el que llegim i tenim el que dam" va dir el poeta esmentat a l'encapçalament d'aquest blog. "Som també el que hem llegit" diu l'economista. Es recomponen així les velles diferències, artificioses i interessades, entre ciències i lletres. Em permetré anar més enllà i afegir: a un universitari, li cal llegir per ser. Però, si hem de fer cas als professors de secundària i al famós informe PISA, abans n'hauran d'aprendre. De llegir, és clar.

Educació | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    El llegir i l'escriure

    Aquest apunt sobre el llegir i l'escriure em sembla, com molts dels teus, del tot encertat; tornes a posar el dit a la llaga. És per això que l'he triat per posar-lo com a post recomanat d'aquesta setmana al meu blog. Salutacions!

    Ricard Garcia | 10/02/2008, 16:19
  2.  
    Paraula i vida, lectura i ser

    El panorama és dessolador, però no perdem l'esperança: potser els nadons d'avui demà faran un salt qualitatiu per damunt d'aquesta "gamegeneration".

    Judit | 09/02/2008, 22:27
  3.  
    No és la vida si no és per les paraules

    El teu post és complex i es podria comentar des de diversos punts de vista. Jo només me'n referiré a un, el valor de la paraula.
    He anat a l'enllaç que ofereixes amb el poeta Ponç Pons i m'ha agradat trobar-hi una idea que fa molt de temps que tinc al cap: el poder dels mots. Pons els valora com a eina indispensable per evitar la pèrdua, potser el paradís perdut, que ens resistim a perdre.
    De vegades he escrit alguns poemes (tot i que fa temps que no m'hi pose) i en molts d'ells expresse la idea del poder de les paraules, no solament a nivell col·lectiu sinó també a nivell personal. El que no m'agrada de Pons és aquest sentir pessimista que deixa translluir en la frase: "triar entre tristesa o no-res".
    Jo vull conservar l'esperança, em cal per viure. T'hi deixe un poema meu com a mostra:

    Esclataran camins sota el goig d’un sol tebi
    i als teus llavis tibants nous perfils de paraules en flor.
    A glops de nit
    quan el silenci venç i senyoreja
    el deler del record i el desig
    em trobarà disposta a pronunciar
    amb la ploma a la mà
    el gran discurs del temps i l’esperança.
    NO ÉS LA VIDA SI NO ÉS PER LES PARAULES.

    novesflors | 09/02/2008, 15:51
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS