"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Cyrano de Bergerac. Pèrfid amor
eliteratura | 05 Març, 2008 15:00
L'altra dia quasi vaig plorar d'emoció, i no som de llàgrima fàcil, al final de la pel·lícula Cyrano
de Bergerac. Sempre me passa el mateix amb aquesta història d'amor impossible d'assaborir. Cyrano morí amb orgull però trist. Va ser ferit de mort quan el seu amor, després d'anys d'estimar en silenci, podia ser correspost. Només per un instant va tastar la glòria de ser estimat: un sentiment pur que apuntava directament al cor, un amor platònic que la bella Rosaura només va ser capaç de descobrir en última instància. Massa tard.
El drama de Cyrano és mal d'encobeir. El genial espadatxí i literat juga amb foc, perquè sap cert que el seu amor mai no serà correspost. No és la bellesa de l'ànima el que cobeja Rosaura, sinó la bellesa física. És vera que un cop enamorada de Cristià, vol que la festegi amb versos delicats i enginyosos, però la flama s'ha encès per mor de la beltat exterior. Cyrano ho sap i per això és conscient que no té cap possibilitat. Només li resta una carta per jugar: enamorar-la amb la poesia servint-se de Cristià, jovenet fatxenda i, en el fons, bon al·lotó, el qual morirà mig enganyat. Gran dilema, doncs, ens planteja aquesta obra. Què és millor? Conèixer la veritat, encara que amarga, o creure, com Cristià, una mentida pietosa?
Aquesta obra d'Edmond Rostand, bellament traduïda al català per Xavier Bru Sala per encàrrec de Josep Maria Flotats, recrea el mite de la bella i la bèstia. Cyrano està dotat d'una sensibilitat poètica extraordinària, mes la deformitat física no li permet aconseguir l'estima de la dona per la qual moriria, per la qual és capaç de patir fins a límits inhumans. En canvi, Cristià ho té tot de cara: és bell encara que no gaire llest. Enamorat i correspost per la també bella Rosaura, se'n du un bon ensurt quan s'adona que el físic no és suficient per a la seva enamorada. És així que s'avé al joc pèrfid de Cyrano: l'estrafet hi posarà l'anima i ell, el rostre. Quan s'adona dels inconvenients de l'engany, és massa tard. No pot renunciar a l'amor, encara que té el dubte, terrible, de si és ell realment l'elegit.
de Bergerac. Sempre me passa el mateix amb aquesta història d'amor impossible d'assaborir. Cyrano morí amb orgull però trist. Va ser ferit de mort quan el seu amor, després d'anys d'estimar en silenci, podia ser correspost. Només per un instant va tastar la glòria de ser estimat: un sentiment pur que apuntava directament al cor, un amor platònic que la bella Rosaura només va ser capaç de descobrir en última instància. Massa tard.El drama de Cyrano és mal d'encobeir. El genial espadatxí i literat juga amb foc, perquè sap cert que el seu amor mai no serà correspost. No és la bellesa de l'ànima el que cobeja Rosaura, sinó la bellesa física. És vera que un cop enamorada de Cristià, vol que la festegi amb versos delicats i enginyosos, però la flama s'ha encès per mor de la beltat exterior. Cyrano ho sap i per això és conscient que no té cap possibilitat. Només li resta una carta per jugar: enamorar-la amb la poesia servint-se de Cristià, jovenet fatxenda i, en el fons, bon al·lotó, el qual morirà mig enganyat. Gran dilema, doncs, ens planteja aquesta obra. Què és millor? Conèixer la veritat, encara que amarga, o creure, com Cristià, una mentida pietosa?
Aquesta obra d'Edmond Rostand, bellament traduïda al català per Xavier Bru Sala per encàrrec de Josep Maria Flotats, recrea el mite de la bella i la bèstia. Cyrano està dotat d'una sensibilitat poètica extraordinària, mes la deformitat física no li permet aconseguir l'estima de la dona per la qual moriria, per la qual és capaç de patir fins a límits inhumans. En canvi, Cristià ho té tot de cara: és bell encara que no gaire llest. Enamorat i correspost per la també bella Rosaura, se'n du un bon ensurt quan s'adona que el físic no és suficient per a la seva enamorada. És així que s'avé al joc pèrfid de Cyrano: l'estrafet hi posarà l'anima i ell, el rostre. Quan s'adona dels inconvenients de l'engany, és massa tard. No pot renunciar a l'amor, encara que té el dubte, terrible, de si és ell realment l'elegit.
Literatura |
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (4) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Presentació
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
Menú
Cerca
Calendari
| « | Març 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
Recentment
- Bubotes de Toni Mus: poder, memòria i imaginari a la Mallorca del 36
- El dret a la llibertat
- Mai no és un fet casual que "l'autoritat competent" et demani, o t'ordeni, canviar de llengua.
- No a la imposició de la llengua castellana
- El raïm de la ira, de John Ford
- El mètode Williams!
- Esport, agonia i estimació
- Així ens volen veure, com uns torturadors
- La realitat i el miratge
- "Invasors" que desvien camins
- L'estupidesa de la línia editorial de l'Ara
- Tots som Pablo Hasél
- Els exilis
- Populisme i xarxes socials
- 26 millones de hijos de puta
Categories
- Acudits [29]
- Albert Sánchez Piñol [7]
- Ànsia de posteritat [9]
- Blogs [20]
- Cinema [32]
- Citacions [15]
- Còmics [1]
- Diari de lectures [8]
- Dietari [19]
- Economia [1]
- Educació [16]
- Excursions [2]
- Fotografies [26]
- Fragments [9]
- General [50]
- Història [7]
- Immigració [4]
- Joc i identitat [12]
- Literatura [75]
- Llengua [22]
- Mitologia [7]
- Música [7]
- Novel·la [23]
- Opinió [32]
- Petits relats [7]
- Poesia [20]
- Premsa [11]
- Shakespeare [38]
- Televisió [7]
- Viatges [11]
- Vídeos [22]
Els meus enllaços
Blogs
- 80 grams
- Abloccedari Joan Brossa
- Amu Daria
- Anotacions rizomàtiques
- Antaviana
- Anticànons
- Ara plou
- Aristòcrata i obrer
- Azar objetivo
- B de llibre
- Biblioaprenent
- Bloc d'en Francesc Puigcarbó
- Bloc de l'escriptor convidat
- Bloc de Lletres
- Blocs de Letres
- Blog de'n Valentí Torrà
- Bloguejat
- Castell de cartes
- Clàssics i joves
- Comicat
- Coses de l'escola (i a vegades meves)
- Cupressus sempervirens
- De casa al club
- De tard en tard
- Depasseig
- Diari d'un llibre vell
- Distopies
- Eines de llengua
- El basar de les espècies
- El bloc dels viatges
- El blog de Gabriel Bibiloni
- El blog del senyor Boix. L'hora del lector
- El Llibreter
- El pèndol de petites oscil·lacions
- El racó dels gomets
- El tronc i les cendres
- El violinista celest
- Els llibres de Proa Premià
- Els llibres del celler
- Encara queden les paraules
- Entrellum
- És l’hora d’hissar els somnis...
- És quan dormo que hi vaig clar
- Escrits
- Escriviure
- Espai de llibres
- Estret de Bering
- Fèlix
- Filant prim
- Flaneuse
- Flux
- Fotolog
- Frannia
- Gamoia
- Gran tour
- Haikus
- Haikus
- Hic et nunc
- Joan Perelló
- Jordi Romero: els llibres que he llegit
- Kpitana64
- L'efecte Jauss 2.0
- L'habitació grisa
- L'illa dels llibres
- La cantina dels encants
- La cuca al cau
- La nit de la iguana
- La panxa del bou
- La paraula nostra
- La paraula vola
- La ruda
- La ventada dels dies
- laie CCCB
- Lectures de l'Espolsada
- Letters, words and poetry
- Llegeixes o enriqueixes
- Llegeixes o que?!
- Llegir de nit
- Llegit
- Llibres i més llibres
- Llibres llegits i per llegir
- Llibrògafs
- Lluís Vilarrasa. Libres i pel·lícules
- llunÀtic
- Maite Salord
- Malerudeveure't
- Martí58
- Mateu "Xurí" bloc d'un glosador
- Melcior Comes
- Menjar blanc
- Meo Quidem Animo
- Més content que un gínjol
- Món de llibres
- Mots emblocats
- Nau Argos
- Nausica
- No em diguis que és un somni
- Notes de lletres
- Ofici de lector
- oi?
- Pensaments significants
- Petits Fragments
- Plagueta de Bord
- Plagueta de nit (Night-time notebook)
- Pocamandra
- Poemes des de l'Alguer
- Poeta per un dia
- Que el llegir no em faci perdre l'escriure
- Raons que rimen
- Reading at the moonlight
- Riell Bulevard
- Salms
- Saragatoga
- Secundària memòria
- Sega de mots
- Tens un racó dalt del món
- Terra de llibres
- Terricabras-Filosofia
- Tinta xinesa
- Tirant al cap
- Tumateix llibres, parlem de llibres
- Ucronies
- Ultralocàlia
- Versos que em fan absent
- Víctor Alexandre
- Who's there
Blogs internacionals
- Bibliosession 2.0
- Bookride
- Bookshelf
- De Rerum Natura
- El blog del futuro del libro
- Ler
- Libreros
- Luterceiro
- Orgia literária
- Pentimentum y arte
Literatura
Comentaris recents
- Balutxo: Ben d'acord. Les passes enrere delaten els qui prometien que no...
- Francesc: Fins que no ens comptem en un referèndum acordat, no ho...
- hassana: magradat molt el teu llibre perque si
- Josep: Llorenç, sóc fill i nét de mariners del Baix Vinalopó; el meu...
- FRANCESC: de fet no hi entenem de cap de les dues coses, però és més fàcil...
- Francesc: quina sorpresa, has tornat per parlar de probleme vells. ...
- Mireia: Llorenç , amb tot el respecte, no estic d'acord amb la teva...
- Jordi: Molt bo! Sí les contarelles populars s'imposen els finals...
- fatu: lai la. m´ha agradat molt el teu llibre.
- fatima: hola laila he llagit el teu llibre i m´h agradat molt anquara...
Ah! Què dir de Cyrano de Bergerac! Les seves paraules tant dolces i profundes fan esborronar-te de desig i passió, vaja, te n'enamores. Estic d'acord, és una de les millors pel·lícules que he vist mai (i l'he vista més de cinquanta vegades, ho prometo). Ja la vaig anar a veure d'estrena a Barcelona, i em vaig abstreure tant mirant-la que fins passada més de mitja hora no vaig adonar-me que parlàven en vers! Vaig comprar-me el llibre ja fa anys. I, quina casualitat, ahir vaig estar buscant versions en ebook per internet (ja que he extraviat el meu llibre), però no n'he trobat cap ni una en català, he trobat anglès i francés; les busco per extreure'n el diàleg de sota el balcó i serigrafiar-lo en una paret del meu menjador. No, no creieu que estic boja, eh?, sóc decoradora i només pretenc reflectir en la meva vida diària unes paraules que són una delícia, perquè m'alegrin els meus moments. M'ha encantat el teu escrit sobre Cyrano, jo també ploro malgrat he vist la peli un munt de vegades.
La pel·lícula és fantàstica, exquisita..em va agradar molt que dic molt..moltissssiiiimm. Per jo el Depardieu està magistral en el monòleg final...ara mateix m'agradaria tornar-la a veure.
I l'obra del Flotats no em parlem, l'any passat vaig tirar el pesqui i l'entrada de l'Auditòrium que guardava dins una capsa..tenc molt bons records d'aquell vespre.
Desprès de veure en Flotats vaig llegir el Cyrano fent l'inter-rail imaginat si no han passat anys.
Jo he vist la pel·lícula. Els diàlegs em van semblar exquisits. Em va agradar la força d'aquell amor que pot perviure només amb el poder de la paraula. Només la darrera part del film se'm va fer pesada, amb un monòleg final de Cyrano (Gerard Depardieu)que allarga excessivament la fi. Ja fa temps que l'ha vista però em va emocionar.
No he vist la pel·lícula, la tinc pendent. Em vaig llegir l'obra, de Rostand, fa uns anys i és una autèntica delícia, tot i que potser hi hagi gent que llegir teatre no li acabi de fer el pes.