Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

L'estiu és un piano solcant la mar

eliteratura | 20 Juny, 2008 23:59

En aquest moment precís, quan el post apareix publicat a Balearweb, 1:59 hores exactament de dissabte dia  21 de juny,  comença l'estiu de 2008 amb la incògnita climatològica pròpia d'un temps d'incertesa i de canvi. Al carrer, però,  ja es respira l'estiu. Ahir el termòmetre, entrada la fosca, sobrepassava amb escreix els 20 graus. Certament, la nit convidava a passejar. S'acosta la nit màgica de Sant Joan. Fa peresa anar al llit, un bon divendres.  Així que agaf un llibre de poemes que guardava per a l'ocasió: Els estius de Josep Porcar. En tenc un d'escollit de fa temps, estiuenc certament, que ens parla d'un piano de cua surant l'oceà i d'un guetto per a turistes, imatge decadent d'aquesta indústria monoturística i platgera de la qual, ara per ara, no ens toca més remei que viure'n.
 
            Piano
 
            Visc dins
            d'un piano de cua
            surant l'oceà.
            Després de l'hecatombe,
            els vaixells de salvament
            anaven plens a vessar.
            La mar ha engolit les illes.
            Dels supervivents no en sé res.
            El silenci de les ones,
            arrabassant-me les tecles,
            és l'única cançó que conec.
            Per això us arriba la melodia
            negra d'aquest vent de ponent
            bressolant alzinars i pins
            al compàs amb què el tsunami
            devora nàufrags irredempts,
            una música incerta
            que els turistes captius
            al guetto sumptuós de la platja
            interpreteu com un sol menor
            d'escuma i llunyania.
            Visc dins
            d'un piano de cua
            surant l'oceà. Segles fa
            que busque un concertista
            que al meu cor no desentone.
 
M'agraden sobretot els tres primers versos que -juntament amb els novè, desè i onzè- constitueixen gairebé un conte hiperbreu, una imatge bellíssima de l'home i l'instrument solcant la mar, amb les tecles de vori -suposant que aquest material elefantí suràs- escampades enmig de les ones.
 
 

Poesia | Següent | Anterior | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Sense barret

    Un post preciosíssim (tornaré més d'una vegada a llegir-lo). Em lleve el barret (encara que primer me l'hauré de posar perquè habitualment no en porte, de barret).
    Preciós de bona veritat.

    novesflors | 21/06/2008, 09:31
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS