Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

El poder hipnòtic de les ones

eliteratura | 22 Juliol, 2008 14:00

 


 

D'ençà que era infant, sempre he lligat l'estiu amb la mar. En una illa com Menorca és difícil que sigui d'una altra manera. Allà és impensable haver d'escollir entre mar o muntanya. Avui dia la tria, potser, és entre mar o piscina. Però aquest, és un dilema descafeïnat propi de turista hoteler del tot-inclòs.

The sun had not yet risen. The see was indistinguishable from the sky, except that the sea was slightly creased as if a cloth had wrinkles in it. Gradually as the sky whitened a dark line lay on the horizon dividing the sea from the sky and the grey cloth became barred with thick strokes moving, one after another, beneath the surface, following each other, pursuing each other, perpetually.
 		El sol encara no havia sortit. La mar no es distingia del cel, només que la mar estava lleugerament arrugada, com un drap amb rebrecs. Gradualment, així que el cel s'aclaria, a l'horitzó es formava una línia fosca que el separava de la mar, i el drap gris es va tornar ratllat amb unes franges gruixudes que es movient, una rere l'altra, sota la superfície, i se seguien l'una a l'altra, perpètuament.

Es tracta del principi de Les ones, de Virginia Woolf. Hi ha una traducció al català de Maria Antònia Oliver, publicada a Edhasa l'any 1989. L'any 2000 encara en vaig trobar una primera edició, magnífica, tapa dura, bons marges... Aleshores en vaig pagar 995 pessetes, però avui dia no crec que la trobeu per enlloc. Ni amb aquesta qualitat ni amb cap altra. Una llàstima.



Fragments | Següent | Anterior | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Re: El poder hipnòtic de les ones

    a jo també em passa el mateix estimat Llorenç l'estiu sempre devora la mar..i si hi posam aquesta cançó que m'encanta encara es més estiu..
    besades

    kpi | 28/07/2008, 12:11
  2.  
    Re: El poder hipnòtic de les ones

    Jo que sóc de secà, sempre he vist el mar com una cosa gairebé mística. Alguna cosa deu tenir que hagi exercit tanta fascinació en tants escriptors i artistes... Per cert, fantàstica la cançó de Trenet.

    sv | 22/07/2008, 18:38
  3.  
    Les ones de Virginia Woolf

    Jo he llegit aquesta novel·la i és realment interessant i molt ben travada.

    Salutacions cordials.

    arlequí | 22/07/2008, 16:45
  4.  
    Menorca

    Moltes paraules podrien descriure Menorca en s'estiu, per la seva mar, pel seu ritme de vida, per les tradicions... Si ho hagués de resumir diria, com a bona "castellufa", que amb Sant Jaume i qualsevol caleta menorquina, som s'al·lota més feliç del món!

    Maria | 22/07/2008, 14:39
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS