"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
Compartir:
El veritable esperit olímpic de Pequín 2008
eliteratura | 07 Agost, 2008 08:00
Si un grup d'intel·lectuals se n'anàs a una conferència internacional, una trobada o qualsevol acte d'aquestes característiques que legitimàs un règim dictatorial, islàmic posem per cas, davant l'opinió pública mundial, no en
sortirien gaire ben parats. Els esportistes, però, tenen dispensa, i el vistiplau estatal i mediàtic.
Demà dia 8 d'agost de 2008 començaran els Jocs Olímpics de Pequín, capital de la República Popular Xina, un estat comunista que vulnera sistemàticament els drets humans més elementals i la llibertat d'opinió, i que, a més, encapçala el rànquing mundial d'execucions.
Per una vegada i sense que serveixi de precedent, estic content de no tenir representació nacional en un afer d'aquestes dimensions. Estic content que la bandera de Catalunya no sigui present a la desfilada ni a cap altra acte dels Jocs Olímpics de 2008; uns jocs que, n'estic convençut, més envant la història els posarà dins el mateix sac que els de 1936. Són els jocs de l'Alemanya nazi i la Xina comunista, els jocs de les dictadures, els jocs de l'esport podrit i governat pel dolar i l'euro. Aquest és el veritable esperit olímpic.
Clar, Arnau, com el Tibet. I que ens passassin a tots a foc i sang. A més, resultarà que la Xina és un exemple de gran democràcia.
Vull pensar que el teu comentari parteix del desconeixement de la realitat de la Xina actual. Pel que fa a la comparació amb els jocs que van fer els nazis: els nazis reforçaven el seu terror amb els jocs, la Xina, amb els jocs, fa un pas més per a sortir de la foscor. La comparació no només és distorsionadora sinó insultant. A més has oblidat que també es van fer unes olimpiades a Moscou, amb boicot inclós?. I pel que fa al tema Tibet: ja m'agradaria a mi que Catalunya tingués el mateix grau d'autonomia !!!
Gràcies a que la nostra amiga comuna ens ha posat en veinatge, he vingut aquí.
I tornaré, no ho dubtis!
Estic amb tu, però també amb els anònims xinesos que són allà amb molta il.lusió, potser de les poques que tenen.
Petons!
És molt trist que es facen els ulls grossos en un afer tan important com aquest...
Torne a estar d'acord amb tu.