Perquè llegim el que llegim
El boca a boca. El més fiable, probablement. No hi ha res que pugui igualar l'entusiasme encomanadís dels lectors.
L'escola. Tot el que no funciona, ho hauria d'arranjar l'escola. Tal volta ajudaria una mica, en aquesta missió impossible, tornar als clàssics o fer una millor selecció de les lectures escolars. Imprescindible impulsar la lectura diària.
La família. Constitueix l'esglaó perdut de la lectura. Hi ha, literalment, temps per tot manco per a llegir.
El llibreter. Imprescindible tenir-ne un de confiança. En certs àmbits, és una figura en vies d'extinció.
La biblioteca. Peça fonamental en el passat, viu una època de canvi constant que obliga a redefinir-ne la funció. En general, la bona voluntat del bibliotecari topa amb la incomprensió dels polític de torn.
Webs i blogs. N'hi ha de boníssims, eficaços i sincers. Tenen en comú l'amor per la literatura. Circulen, també, autèntiques pífies.
La crítica. La valoració dels entesos pot inclinar la balança. En calen d'honestos.
Els premis. Sempre hi haurà qui llegeixi el llibre llorejat. N'hi ha, els més interessats, que promouen autors mediàtics, subespècie mal vista entre el gremi d'escriptors. Encara que molts premis serveixen per promocionar l'obra d'autors joves i fins i tot de consagrats.
La publicitat. Treballa a curt termini ja que, generalment, no promou la lectura sinó la compra d'un llibre determinat, generalment un bestseller.
Suplements de diaris. Cada cop, més magres i, això sí, amb molts colorins.
Programes radiofònics i televisius. Sovint, amb pocs mitjans i en horaris intempestius. Tot i això, n'hi ha de prou dignes.
El cinema. Una novel·la portada al cinema és una bomba. Des del punt de vista de les vendes, millor que els premis, la crítica i la publicitat junts. De vegades, però, és a la inversa: és el film que s'aprofita del ressò del llibre i, normalment, no assoleix les expectatives ni de lluny.
Ja sé que sóc molt primmirat, però no és boca orella?
Duc sentint música heavy des de fa uns 15 anys. A pesar de sa mala fama que te, és un tipus de música on hi trobam un gran interés per la cultura (front altres estils alienants i sense ànima).
Alguns discs de grups d'aquest estil es refereixen a grans obres i autors i m'animàren a llegir: la Ilíada, Samuel Taylor Coleridge, el Senyor dels Anells, Lovecraft, etc.
No fa molt vaig llegir un article den Perez Reverte on ho explica be: http://www.capitan-alatriste.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=2070&postdays=0&postorder=asc&start=0
El boca a boca és el boca orella fent referènia a l'escrit del company Puigcarbó. Pel que fa a aquest post et felicito Lorenç pq n'has fet una molt bona radiografia. Perfecte!!
Estaria bé que els escriptors, en general, fossin més propers, més assequibles. Els mitjans de comunicació, fent una mica d'autocrítica, hi podrien contribuir.
jo afegiria, per exemple, els mateixos escriptors, que hauries de fer-se més propers i visibles. Per a això cal organitzar més actes literaris, que siguin sobretot amens, als llocs més inverosímils o prohibits
Hola" dues coses, una sempre tinc la disquisiciòm de si és boca a boca o boca orella que sona més correcte. Segona, Tinc un client que com jo va fer el servei militar a Palma i va conèixer un poeta Andreu Vidal i Sastre que era de Palma, guanyador del premi Osa Mayo0r l'any 91 92 i mort (no sap com) prematurament. Que en saps?. Aqui tens el meu e-mail. gràcies
Que li diguin a "Los girasoles ciegos", que no només tornarà a les llistes de més venuts, sinó potser també de més prestats a les biblioteques (qui en vulgui un exemplar a la província de Barcelona, que es vagi posant a la cua...).
Molt encertat tot plegat. Si fos un manifest, fins i tot el signaria :-)