eLiteratura

Acab de llegir, a empentes i rodolons -no per manca d'interès sinó de temps, que és pitjor-, El fil secret de la història , de Patrícia Gabancho, un llibre extraordinari, ambiciós i desmesurat, que tothom hauria de llegir i pair. Només, quasi res, per entendre'ns una mica, a nosaltres mateixos, com a poble. Per conèixer, tot plegat, el perquè dels nostres, permeteu-ne un pleonasme, dissortats fracassos.
La prosa de Patrícia Gabancho, i sospit que també ho deu ser la seva conversa, és hipnotitzant, aclaparadora, immensa, clarificadora; com et contàs una història vora la llar de foc, a cau d'orella.
El fil secret de la història comença, com havia de ser, als inicis: a l'època de formació, quan els ulls de Catalunya, nació incipient, estaven posats a Occitània, bressol de l'heretgia càtara, país passat a foc i sang pels francesos amb la benedicció papal del culpable Innocenci III.
Partírem malament, doncs. Llavors aquesta nació jove i petita però deixondida es girà cap a la Mediterrània. I es feu més gran i conquerí terres mar enllà i al sud de la península Ibèrica. Però ja havia rebut. I es veu que és cert allò de que a gat escaldat, aigua tèbia li basta.
D'aquesta manera, Gabancho va teixint el fil d'aquesta història heterodoxa o d'heterodoxos, que, pel que conta, n'hem tingut abastament. Acaba així la primera part -intitulada El país de les tres cultures: cristiana, jueva i àrab, tolerant amb les tres- amb la fi de la dinastia catalana i, doncs, deixa pas a la coneguda època decadent de la nostra història, almanco en comparació amb l'esplendorosa però no tant edat mitjana catalana.
Desfilen a la segona part, que du per títol La mala memòria, bruixes i bandolers, amb el famós Joan Serrallonga, recuperat a mitges per TV3, en una sèrie en què els bons parlen xava (!) i els dolents, un català genuí de perfecta dicció. Hi ha espai, també, per a l'espanyolíssima inquisició "primera institució comuna (...) de tots els regnes peninsulars".
La tercera part, i darrera -La cultura conscient, en diu Gabancho- abasta la Renaixença, el Modernisme i el Noucentisme; i acaba, doncs, amb una -n'hi ha i n'hi ha hagut tantes- creuada contra Catalunya: la Guerra Civil Espanyola. Hi fa desfilar, l'autora, la crem de la crem de la catalanitat de l'època, gent curiosa, interessant, poc convencional, diversa, que a tothom li sona, alguns dels quals tristament sense saber ben bé de què. Mossèn Cinto Verdaguer, Joan Maragall, Prudenci Bertrana, Salvador Dalí, Antoni Gaudí, Víctor Català, Ildefons Cerdà, Narcís Monturiol i d'altres catalans tocats per l'heterodòxia... els continuadors d'una nissaga (Fèlix de Tavèrnoles, l'abad Òliba, Ramon Llull, Anselm Turmeda, etc.) que començà la singladura fa més de mil anys i que encara avui dia té representants entre nosaltres. D'aquests, tal volta en farà un altre llibre. Així ho esper.

Entrevistes a Patrícia Gabancho

El bloc de la Sara: "És un retrat humà de personatges molt extravagants, molt bojos, molt rebels"