eLiteratura

Constat, després de la ressaca santjordiera, que vivim una època estranya. La democratització de la literatura obre camins inversemblants pels quals pasturen l'alta cultura i la de masses.
En què se semblen una cursa de fórmula 1, un partit del Barça i el Dia del Llibre? Que en tots tres esdeveniments hi ha un guanyador.
Succeeix que tot es quantifica. La numerologia és una de les xacres de l'era de la informació. Tant vens, tant vals. No hi ha relaxació possible. És talment aquell anunci de les calories: què fa l'home per relaxar-se? Deixa de comptar. És a dir, abandona la cursa, momentàniament només.
Doncs hi ha una part de la festa de Sant Jordi que és igual. En un partit de futbol ens informen del temps de possessió (de pilota, no penseu malament, ara) i d'altres dèries sense les quals hom pot gaudir perfectament d'un matx. El dia del llibre demanen, entre d'altres coses, al més venut , quants llibres ha signat. Gaspar Hernández, un home senzill tot i ser el gran triomfador de la jornada, que no s'adona de llarga cua dels qui volen un exemplar signat, es pren la pregunta seriosament i respon que el que li agrada és comentar amb els lectors què els ha semblat la novel·la. Corprenedor.
Potser que deixàssim de comptar, féssim el silenci i ens posàssim a llegir.