eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Jocs lingüístics

eliteratura | 26 Maig, 2009 14:00

El somni d'una nit d'estiu és una de les comèdies emblemàtiques de Shakespeare. Està meravellosament estructurada en quatre nivells, definits pels personatges. D'una banda hi ha Teseu i Hipòlita, que s'han de casar i representen l'autoritat i el seny. En segon lloc ens trobam les dues parelles desgavellades d'enamorats: Helena i Demetri, Hèrmia i Lisandre. Després hi ha el món dels esperits, juganers i entremaliats, encapçalat per Puck, Oberon i Titània. Finalment ens queden els artesans d'Atenes -Cabdell n'és el màxim exponent- que, al darrer acte, representen una obra per als noviis.
Aquests quatre nivells estan relacionats de manera exquisida, convergint al final de l'obra.
A més del virtuosisme estructural, el Somni d'una nit d'estiu destaca pel preciosisme lingüístic, per la riquesa del llenguatge a què me referia en un altre post. Un botó de mostra:

You draw me, you hard-hearted adamant;
But yet you draw not iron, for my heart
Is true as steel: leave you your power to draw,
And I shall have no power to follow you.
(Acte II, escena I)

La traducció de Salvador Oliva (el fragment és d'Helena, qui pateix per l'amor no correspost del jove Demetri):
M'atreus com un imant, que té el cor dur,
no perquè sigui de ferro, sinó perquè el meu cor
és fidel com l'acer. Llença el teu magnetisme,
i jo perdré la força de seguir-te.

El conflicte amorós es materialitza en relació al ferro, l'acer, l'imant, el magnetisme, el poder i la força i reflecteix la duresa amb què Lisandre tracta Helena.