eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

Identitat i educació

eliteratura | 07 Octubre, 2008 14:00

Diu Patrícia Gabancho, en un assaig excel·lent i molt ben valorat, que "un dels trets de la identitat és la qualitat de l'educació". L'educació formal, vol dir; aquella que prové de l'escola, de la institució educativa per excel·lència, El preu de ser catalans

almanco fins fa no gaire temps.
Jo també ho crec: l'educació forma part activa de la construcció de la identitat. Per això estic, ara, tan preocupat. A l'educació les coses van mal dades. En aquest país gairebé ningú no creu en l'educació, esdevinguda un simple tràmit que s'ha de passar, com una malaltia que s'encomana.
Part de la meva estada a l'escola va ser durant el franquisme i el post-franquisme. Tanmateix, la flaire de l'espíritu nacional era ja molt tènue. Va poder anar. L'escola em va marcar positivament tot i que, com és obvi, era lluny de l'excel·lència. La vida era més simple que l'actual, amb menys problemes. I ningú no discutia sobre la conveniència o el dret, per exemple, de jugar al carrer.
La llengua vehicular a l'aula era l'espanyol, però al patí i a casa aprenies un català genuí, envejable. De manera que quan, a vuitè d'EGB -enyorat Ensenyament General Bàsic-, s'introduí l'estudi de la llengua catalana, la majoria no va tenir cap problema, ans al contrari. Tampoc els forasters, ja que la llengua de carrer i de joc era la catalana.
Parlàvem en pla, català de Menorca. I tothom l'entenia. La cosa s'aguantava per l'ambient familiar que s'hi respirava. Escoles petites, mestres respectats i famílies, algunes, interessades en l'educació com a mitjà d'ascensió social.
L'alta cultura quedava lluny, però l'ambient era sa. Tal volta estic idealitzant una mica -la infantesa és la infantesa-, però no hi havia el desgavell actual. L'escola tenia un sentit, una missió, una visió compartida i factible. Avui dia demanam l'impossible a l'escola, ara que ha perdut el prestigi i la referència social que la caracteritzava.
Volem que l'escola posi remei a les mancances familiars i socials. Per què fa 30 anys, en general, l'escola era més eficient? Perquè el context en què s'educava era més procliu, la comunitat educativa menys problemàtica. Cert és que hi havia algunes discriminacions avui dia impensables, almanco en teoria. El problema rau en què ens hem quedat en la teoria.
L'escola ha de fer, ha de fer i ha de fer. Cada dia hi ha nous continguts l'aprenentatge dels quals és confia a l'escola. I l'escola no dóna abast. Es desborda, es massifica, s'internacionalitza en el pitjor dels sentits. Mor el mestre tradicional i neix l'especialista: el més u, la PT, el mestre de suport, la logopeda, l'especialista en idiomes i educació física... El grup tanmateix no avança. Es rebaixen continguts; s'incrementa el fracàs escolar. Escoles de dues, tres línies. Claustres immensos. L'educació es despersonalitza i perd qualitat. I, ai las!, aquesta és la identitat que es fomenta: la sistematització de la incultura, amb molts joves que acaben l'ensenyament secundari com a analfabets funcionals.

"Estic convençuda que un dels trets de la identitat és la qualitat de l'educació. (...) Ho vaig aprendre al batxillerat, contestava jo. El sensat batxillerat argentí: universal, aplicat, exigent, d'abans d'internet i d'abans que els llibres de text fossin volums d'estampes amb unes quantes línies subratllades; un batxillerat que abastava l'anatomia humana i els rius d'Àfrica, les batalles de Napoleó i els llibres de Cortázar, la taxonomia dels insectes o la fórmula del lleixiu".

Patrícia Gabancho
El preu de ser catalans
Editorial Meteora