eLiteratura

"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

La matèria osbcura: el bé contra el mal en dimensions còsmiques

eliteratura | 01 Octubre, 2008 14:00

Hi ha novel·les de les quals esperes molt i que, un cop llegides, un tant decebut per no haver assolit les expectatives, no saps què dir-ne. Fa temps vaig fer-me el propòsit de no escriure res sobre allò que no m'hagués agradat, i Adam, Eva i Satanàs

recomanar només lectures plaents. Què fer, però, si una obra queda a mig camí?
Vaig dedicar part de les vacances a llegir la trilogia La matèria obscura (His Dark Materials). Es tracta de tres novel·les enginyoses, entre el gènere fantàstic i la ciència ficció, que l'erudit Philip Pullman desenvolupa exactament en 1.344 pàgines en l'edició catalana.
És obvi que, per escriure més d'un milenar de pàgines, cal tenir una història. Pullman no té problema: preneu un bon grapat de bruixes, esperits i fantasmes, àngels de diferent rang, dimonions en gran quantitat, capellans i inquisidors, óssos parlants, personatges mitològics, gitanos, nanets, un vaquer excèntric, una exmonja que es dedica a la investigació i un jovenet assassí que encara faria més per salvar sa mare. Finalment, afegiu-hi una joveneta pre-adolescent, bona nina però destra en l'art de la mentida i la invenció d'històries, més un pare i una mare absolutament atípics i dominats per la bogeria. A continuació inspirau-vos, sobretot, en Milton , Blake , el Gènesi i les darreres teories de la física quàntica. Resultat: fantasia, aventura i un atac directe a l'església i l'autoritarisme. El bé contra el mal en dimensions còsmiques.
A la fi, tanmateix, tenc por que la monumentalitat de l'obra no us deixarà plenament satisfets. Encara que com era d'esperar Pullman fa convergir les diferents històries cap a un final tenyit d'apocalipsi i romanticisme, hom no pot deixar de pensar si tal resultat justifica 1.344 pàgines.
Bé que tancar tants fronts no era fàcil. Bé que és una obra a la contra, demoníaca, que s'alimenta dels clàssics. Bé que, en general, supera el nivell de les obres destinades al públic juvenil. Però això no és suficient. No valdria més que esmerçàssim esforços -i m'aplic la recepta- a llegir directament les fonts?
Un llibre 100% recomanable només és aquell que el plaer de la lectura compensa i supera amb escreix el temps que s'hi ha dedicat, de manera que hom ha d'estar disposat a rellegir-lo, sigui quan sigui. I això, certament, no puc garantir-ho en el cas de La matèria obscura.
De tota manera, mai no podem deixar de banda la indulgència. Ben pensat, és difícil que un adolescent s'interessi pel mite del Gènesi o, posats a dir, pel món dels morts -així, de cop i volta- si abans no en té cap referència embolcallada de fantasia. La passa següent, doncs, serà cercar els orígens, d'on neix la història i adonar-se, no sé si amb tristesa, que fa massa anys que cercam resposta a les mateixes incerteses.

Vegeu també: Literatura, política, cinema i religió

Comenzó la semana de los libros censurados (increïble: inclou el de Pullman!)

Imatge via commons.wikipedia.org