eLiteratura

"Som allò que llegim i tenim el que dam". Ponç Pons

La matèria osbcura: el bé contra el mal en dimensions còsmiques

eliteratura | 01 Octubre, 2008 16:00

Hi ha novel·les de les quals esperes molt i que, un cop llegides, un tant decebut per no haver assolit les expectatives, no saps què dir-ne. Fa temps vaig fer-me el propòsit de no escriure res sobre allò que no m'hagués agradat, i Adam, Eva i Satanàs

recomanar només lectures plaents. Què fer, però, si una obra queda a mig camí?
Vaig dedicar part de les vacances a llegir la trilogia La matèria obscura (His Dark Materials). Es tracta de tres novel·les enginyoses, entre el gènere fantàstic i la ciència ficció, que l'erudit Philip Pullman desenvolupa exactament en 1.344 pàgines en l'edició catalana.
És obvi que, per escriure més d'un milenar de pàgines, cal tenir una història. Pullman no té problema: preneu un bon grapat de bruixes, esperits i fantasmes, àngels de diferent rang, dimonions en gran quantitat, capellans i inquisidors, óssos parlants, personatges mitològics, gitanos, nanets, un vaquer excèntric, una exmonja que es dedica a la investigació i un jovenet assassí que encara faria més per salvar sa mare. Finalment, afegiu-hi una joveneta pre-adolescent, bona nina però destra en l'art de la mentida i la invenció d'històries, més un pare i una mare absolutament atípics i dominats per la bogeria. A continuació inspirau-vos, sobretot, en Milton , Blake , el Gènesi i les darreres teories de la física quàntica. Resultat: fantasia, aventura i un atac directe a l'església i l'autoritarisme. El bé contra el mal en dimensions còsmiques.
A la fi, tanmateix, tenc por que la monumentalitat de l'obra no us deixarà plenament satisfets. Encara que com era d'esperar Pullman fa convergir les diferents històries cap a un final tenyit d'apocalipsi i romanticisme, hom no pot deixar de pensar si tal resultat justifica 1.344 pàgines.
Bé que tancar tants fronts no era fàcil. Bé que és una obra a la contra, demoníaca, que s'alimenta dels clàssics. Bé que, en general, supera el nivell de les obres destinades al públic juvenil. Però això no és suficient. No valdria més que esmerçàssim esforços -i m'aplic la recepta- a llegir directament les fonts?
Un llibre 100% recomanable només és aquell que el plaer de la lectura compensa i supera amb escreix el temps que s'hi ha dedicat, de manera que hom ha d'estar disposat a rellegir-lo, sigui quan sigui. I això, certament, no puc garantir-ho en el cas de La matèria obscura.
De tota manera, mai no podem deixar de banda la indulgència. Ben pensat, és difícil que un adolescent s'interessi pel mite del Gènesi o, posats a dir, pel món dels morts -així, de cop i volta- si abans no en té cap referència embolcallada de fantasia. La passa següent, doncs, serà cercar els orígens, d'on neix la història i adonar-se, no sé si amb tristesa, que fa massa anys que cercam resposta a les mateixes incerteses.

Vegeu també: Literatura, política, cinema i religió

Comenzó la semana de los libros censurados (increïble: inclou el de Pullman!)

Imatge via commons.wikipedia.org

La llibreria més bella del món?

eliteratura | 28 Setembre, 2008 10:00

Livraria Lello (Porto), una llibreria de culte.

Via Blogtailors.

Fotografia de Reinvented

Vegeu-la en versió 360º: Impressionant!

Per què no hi ha DVDs en català malgrat els doblatges?

eliteratura | 26 Setembre, 2008 16:00

Llevat dels cinèfils empedreïts, dignes de respecte, la majoria de mortals veuen cinema doblat, però no pas en català tot i les facilitats d'un suport com el DVD.

En resum: "La perplexitat també pot expressar-se d'una altra manera: malgrat les facilitats tècniques que dóna el DVD, arriben al videoclub en català només les pel·lícules que, prèviament, s'han estrenat al cinema en català. Una irrisorietat. Amb això ja està tot dit".

Més clar, aigua. Però si encara no en teniu prou, acabau de llegir Perplexitat i DVDs, on s'exposa fil per randa com funciona això dels doblatges. Com sempre, ens toca el rebre. Aviat, però, segons el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, això serà arqueologia perquè s'han de canviar les regles del joc. Ho veurem.

Vegeu també: Els llibres en català a les llibreries.

Irrefutable

eliteratura | 24 Setembre, 2008 22:25

La Cafosfera encimbellada a la llista dels més venuts: la prova irrefutable que Toni i Caterina m'havien sol·licitat.

Tenia problemes amb l'escàner. Un cop solucionats penj el fragment; no fos que qualcú pensàs que m'ho havia inventat!

els més venuts

La fi dels Soprano

eliteratura | 24 Setembre, 2008 16:00

Vaig esperar tot l'estiu per veure els darrers capítols dels Soprano. Ha estat la fi d'una llarga i estranya companyia moltes nits de l'hivern passat i l'inici d'aquest setembre. S'ha acabat, si no hi ha res de nou, i no hi haurà més episodis d'aquesta gran sèrie de televisió protagonitzada per Tony Soprano (James Gandolfini), una espècie de Bart Simpson, membre de la màfia americana, cruel i despietat assassí, però amb un encant irresistible.
No hi ha dubte que la sèrie està a l'altura de la trilogia d'El Padrino i que passarà a la història del cinema. Són vuitanta-sis capítols a un nivell altíssim alguns dels quals constitueixen veritables obres mestres. Sempre recordaré Junior Soprano cantant Cuore ingrata o Tony Soprano a primera hora del matí, bata posada, sortint al jardí a cercar el diari.

Vegeu també:

El final de Los soprano

Els Soprano. Genial. Genial. I mil cops genial!!!

La biblioteca secreta

eliteratura | 22 Setembre, 2008 16:00

Un prestatge per a llibres prohibits? L'antítesi de "Biblioteca de noche". Llegeix el que vulguis.

Imatge via Bookshelf i també The King Libray Public Art Collection

La catosfera literària, entre els més venuts a la llibreria Embat de Palma

eliteratura | 21 Setembre, 2008 18:00

En això dels comentaris als posts hi ha de tot. De vegades són tan poc encertats que me fa peresa contestar-los. L'altra dia, sense anar més lluny, me'n van deixar un que qüestionava de ple la literatura que es fa a internet, "una excusa per a <publicar> i encobrir obres mediocres que, d'una altra manera, mai es publicarien". El vaig moderar, i a fer punyetes. Avui, però, me n'he recordat en veure la llista de més venuts a la llibreria Embat de Palma en l'apartat de no ficció (vegeu Presència núm. 1908, del 19 al 25 de setembre de 2008).
Qualque cosa deu tenir l'antologia de "La catosfera literària 08" per estar entre els més venuts. Ja sé que això no vol dir res; és a dir, que no és garantia de qualitat. Però pensar que la literatura tradicional és millor, "no mediocre", pel simple fet d'estar pensada per ser publicada mitjançant el procediment tradicional és, com a mínim, ingenu.
Pens, doncs, que "La catosfera literària" està entre els més venuts perquè ha despertat interès. Perquè a internet, a la blogosfera catalana, passen coses tant o més interessants que al món editorial tradicional. Vol dir, per tant, que qualque cosa es mou més enllà de la lletra impresa. I Edicions Cossetània se n'ha fet ressò.
I la gent té dret a saber què és.
Per si qualcú ho dubta, que agafi l'antologia i hi faci un repassó. D'entre els primers posts publicats, us recoman aquesta petita joia titulada "Osh: l'obertura Larsen ". I ja me direu coses.

Europa nega (sic) la persecució del català

eliteratura | 19 Setembre, 2008 16:00

Tot i ser divendres, avui m'he aixecat de mala lluna. N'hi ha que estan tot cofois perquè Europa ve a dir que els catalans no som uns genocides, que no atacam la llengua espanyola, sinó que el sistema implantat és modèlic precisament per això, perquè en espanyol hom pot anar a lloure pels Països Catalans, sense cap problema, però no al contrari; és a dir, que no hi podem anar en la llengua originària d'aquesta terra que és la catalana.
Això, tanmateix, són minúcies. Poden estar satisfets perquè l'inMundo i Losantos no tenen raó. Me llev un pes de sobre, quin alè.
Europa constata que els perseguits no són perseguidors, que la víctima no és culpable, que podem anar a dormir tranquils, a esperar que el procés de substitució arribi a la fi.
Llavors, potser, qualcú aixecarà la veu a Brussel·les i reconeixerà l'error. Ja no hi haurà res a pelar.