eLiteratura

No hi ha res com moure's, viatjar, encara que només sigui fins a Palma, per viure situacions insòlites com la que m'ha succeït avui matí en una coneguda llibreria de segona mà del carrer dels Oms.

El personatge en qüestió, vestit impecablement de blanc -com un infermer, un perruquer o un ajudant de dentista-, d'una quarantena llarga però ben duita, ha sol·licitat una història de Mallorca escrita en mallorquí. Perquè ell, ho ha deixat ben clar un parell de vegades en un to una mica desafiant, no entenia el català. La llibretera, sens dubte rata vella, li ha contestat que tenien la de Pere Xamena, de Felanitx, escrita en mallorquí i reeditada feia molt poquet, encara que hi trobaria escrit “la casa” enlloc de “sa casa”, però que la resta ho entendria tot. I l'home de blanc ha quedat més que satisfet. Això sí: el llibre, el volia nou, res de segona mà.

D'aquest pas, no tindré més remei que crear una categoria nova per identificar aquesta mena d'anècdotes, viscudes o llegides, com la de la dislèxia de l'altre dia o aquesta d'avui de la història de Mallorca.