eLiteratura

He trobat, via El futuro del libro, un vídeo humorístic molt il·lustratiu sobre l'ús deficient de les noves tecnologies. El vídeo es basa en un anacronisme: veiem un personatge de l'edat mitjana que redacta una carta mitjançant el correu electrònic. Un cop i un altre comet qualque error que, en lloc d'esmenar adequadament, l'obliga a tornar a començar el missatge de nou, de cap a cap, cosa evidentment el desespera. Per si amb això no n'hi havia prou, superades les dificultats inicials de redacció, el lliurament del missatge és digna dels Monty Python. Vegeu-lo que riureu.

Bromes a part, cal ser conscients que no sabem que ens trobarem en el futur en relació al llibre. Perquè un llibre és més que un llibre. Una biblioteca és quelcom més que una simple col·lecció de llibres. La imatge romàntica, fetitxista fins i tot, del llibre-objecte no morirà mai. Però de la mateixa manera que, llevat de qualque cas excepcional, ja no escrivim les cartes amb ploma i tinter perquè és molt més ràpid i net enviar un correu electrònic, no podrem menysprear les aportacions i potencialitats del llibre electrònic. Pareix obvi que les característiques no seran les mateixes i que permetrà (hauria de permetre!) llegir d'una manera diferent.  Així, doncs, el llibre electrònic guanyaria pes i raó de ser en funció de les noves aportacions -aportacions qualitatives-  a la lectura, que entraria en una nova dimensió. Parlam d'una mena de "lectura ficció" que suposaria una autèntica revolució. Joaquín Rodríguez al seu article "Repensar el libro" ho diu així:

¿Cabría siquiera pensar en una alternativa que no requiriera de la lectura secuencial, del razonamiento sucesivo, de la concatenación lógica y acumulativa de razonamientos para sustituirlo por una hiperrelación de diversas masas de contenidos enlazadas por algún elemento en común? ¿Le resultaría posible al ser humano, si quiera, abandonar esa forma de razonar progresiva por una modalidad hiperreflexiva de concatenación de contenidos, o es una mera falacia y, por tanto, un sinsentido? Si fuera posible, cabría pensar en nuevos dispositivos que nos enseñaran a hacer las cosas de otra manera; si no fuera posible, porque nuestra naturaleza nos lo impide, es posible que los libros electrónicos no puedan ser otra cosa que trasuntos digitales de lo que ya conocemos.

El mitjà (l'objecte) condiciona la lectura: serem capaços de llegir, raonar i sentir d'una altra manera? Aquest és el quid de la qüestió.