"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira
eliteratura | 02 Octubre, 2007 14:00
Llegesc a Presencia (núm. 1856) l’avanç de La lectura i la vida, el nou i prometedor llibre d’Emili Teixidor, on fa una lloança abrandada i contundent del llibre i les biblioteques.
“El llibre és l’altre nom del gran procés d’humanització de l’home. Aquells que no tenen llibres, a qui manquen els llibres, els mancarà sempre una part important del pensament, d’una experiència més àmplia i de la vida oberta per on circulen els vius i els morts, on tornen aquells que ja no hi són i on prenen forma aquells que mai no han existit”.
L’expansió del llibre és cabdal en la història de la civilització i actualment, quan hem arribat a la miserable polèmica sobre si els llibres escolars han de ser gratuïts o no –altra cosa és el negoci editorial i la qualitat dels llibres de text: hem podríem parlar!–, pareix que hem oblidat el deute, no precisament econòmic, que hi mantenim.
Tristament, avui dia tot s’ha de quantificar. En cas contrari, no és que no tengui importància, és que no existeix. Què val un fill? Devers 3.000 euros, que abonarà el govern. Que després, d’aquí a tres anys, la criatura hagi d’assistir a una escola massificada i infradotada on presumiblement li costarà aprendre a llegir, ja estava previst al xec dels 3.000. No us queixeu d’això. Als polítics, pel que es veu, els interessa més repartir almoina que construir escoles i biblioteques.
Joseph Brodsky, Premi Nobel esmentat per Teixidor, proclamava en un discurs:
“No us queixeu mai del preu dels llibres, ni del preu de la cultura en general, perquè els llibres són molt més barats que la factura dels metges, dels psicòlegs i dels psicoanalistes, i fan molt més bon servei”.
Pragmàtic, ell, postulava la lectura a tort i a dret com a sistema per garantir la salut mental. No ens hem de queixar del preu, doncs, però sí que hem de demanar qualitat. Hi ha massa edicions barateres, massa palla enmig del camí. Senyors editors, invertiu en bons llibres; senyors polítics, invertiu en biblioteques. A mitjan termini, tothom hi sortirà guanyant. Així, amb alegria si cal, estarem satisfets de dedicar els nostres impostos a millorar la cultura.
Perquè la diferència entre una biblioteca pública i una televisió pública és descomunal. Amb el pressupost anual d’una televisió dita pública com IB3, déu sap quants de llibres es podrien comprar. Però en podríem fer el càlcul: 60 milions d’euros de pressupost d’una tele xerecona, a una mitjana de 20 euros per llibre, tenim un total de 3 milions de llibres a repartir a les xarxes de biblioteques de les Illes Balears i Pitiüses, només en un any. No cal exagerar. Potser no fa falta tancar IB3 per comprar 3.000.000 de llibres en un sol any, però qualque cosa hauríem de fer. Entre poc i massa, la mesura passa.
Emili Teixidor es refereix també al saqueig i la destrucció de la Biblioteca de Bagdad, de la qual conten que només restà un cartell que deia el següent: “Una biblioteca té la inviolabilitat d’un hospital i la santedat d’una casa de Déu. Comporta’t aquí com ho faries allà”. No en feren gaire cas. El llibre, en el fons, encara no ha perdut aquella aura conspirativa, subversiva, font de rebel·lió, que tant trasbalsa el poder, sigui qui sigui qui el detenta. De la mateixa manera que una biblioteca pública no té el pressupost d’una televisió dita pública, tampoc no imposa el respecte d’una caserna militar. Seguirem, però, amb els exemples televisius: qui és –ja sé que generalitzar comporta un risc– més bo d’entabanar, un lector o un televident? (podeu, si us ve de gust, deixar les respostes a l’apartat de comentaris).
Imatge extreta de Janzo.net
L’obra d’Stefan Bollman Las mujeres, que leen, son peligrosas –un llibre fantàstic, llàstima que no hi ha edició en català– es fa ressò de les lectures femenines al llarg de la història, lectures que eren vigilades i restringides. Però, desenganem-nos, no eren només les lectures femenines que estaven sota sospita: la lectura en general ha estat motiu de preocupació i censura per part de l’Estat i l’Església. Per mostra, aquesta perla que he recollit a Novelistas malos y buenos, del jesuïta Pablo Ladrón de Guevara:
“PROHIBICIÓN. –Según esto, ¿habrà que preguntar por què la Iglesia prohibe los malos libros? Como madre amorosísima, los prohibe para evitar la ruina de la fe y buenas costumbres de sus hijos. Y es tan antiguo en ella prohibir y quemar los libros perversos que, en tiempo de San Pablo se cuenta, en los Hechos de los apostoles, haberse quemado de una vez públicamente en Efeso por valor de 50.000 denarios, o sea de 45.000 francos”.
Com veiem, la situació potser no ha canviat tant de Sant Pau ençà. La desídia, el saqueig, la destrucció, la persecució, la censura... són mals que sempre han afectat els llibres. Per això és imprescindible que periòdicament qualcú faci un repàs a la situació i ho denunciï. És el cas d'Emili Teixidor, un gran impulsor de la lectura.
Blog de Llorenç Carreres. Comentaris sobre literatura, premsa, cinema, política...
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |