Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

L'obsessió per bastir una biblioteca

eliteratura | 07 Febrer, 2008 17:00

 

 
M'agrada entrar a la meva biblioteca i restar uns instants immòbil rememorant com ha crescut al llarg de tants d'anys. Treure'n qualcun; rescatar-lo de l'oblit; veure si ha envellit; comprovar-ne la qualitat i la blancor del paper. Si encara no l'he llegit, sovint me revé un sentiment de vergonya, de tenir-lo abandonat. Calcul aleshores quina serà l'època més propícia per envestir-lo. Pures quimeres, moltes vegades, perquè l'impuls lector no sempre és racional. Un llibre porta a un altre llibre, encara que sovint s'entravessen, s'encabriten, es revolten. Fins que, déu sap per què, ens arriba la crida, particular, intransferible: sabem que és el dia en què aquell llibre se'ns lliurarà.

A Confessions Bibliogràfiques (estudi inclòs a La follia que ve de les nimfes : cent per cent recomanable), Roberto Calasso reprodueix part d'una carta que li va enviar Elias Canetti:
<<El mes d'agost de 1939 jo vivia a Londres a l'estudi d'una bona amiga, l'escultora Anna
Mahler (filla de Gustav Mahler). Ella se n'havia anat de viatge i, durant la temporada que havia estat absent, havia deixat l'estudi a la meva disposició.
>>Entre els seus llibres, que jo coneixia perfectament em vaig fixar en un sobre el qual no sabia res: les
Memòries d'un malalt dels nervis , de Schreber. El vaig fullejar i de seguida em vaig adonar que m'interessaria. No sabia de quina història havia nascut i ni tan sols no el relacionava amb Freud, del qual no havia llegit l'assaig sobre aquest llibre.
>>Però aleshores no el vaig llegir; eren les últimes setmanes febrils abans que esclatés la guerra i era impossible pensar en res que no fos l'horror imminent.
>>Durant més de nou anys, el llibre de
Schreber es va quedar a casa meva sense que el llegís. Els llibres, per a mi, són una doble aventura: la primera és el descobriment, quan els trobo en algun lloc, flairo la importància que podran tenir per a mi en el futur i, per dir-ho d'alguna manera, me'ls apropio físicament. I després d'això sovint passen molts anys fins que no es produeix la segona aventura, quan per un incomprensible impuls els torno a agafar i, deixant de banda qualsevol altre interès, m'hi tiro a sobre com en un deliri. Amb Schreber això va passar el maig de 1949>>.

Bellíssima anècdota, doncs, del que Calasso anomena "procés de formació d'una cultura personal". El gran editor conclou:
<<Per això sempre he considerat una prova estrepitosa d'incultura les paraules dels qui censuren que tanta gent compri llibres i no els llegeixi immediatament.
Canetti, amb el seu immens potencial arcaic, ens fa tornar a la condició primordial davant el llibre, quan el llibre és l'associació d'un nom desconegut i d'un títol. A l'altre extrem de l'experiència, quan el llibre ja estarà llegit, pot ser que aquell objecte s'hagi convertit en una obsessió, com una llarga passió amorosa>>.


Poética de los dioses. Entrevista a Roberto Calasso

Comentaris

  1.  
    Biblioteca

    Així és, amic Josep Manel, així és.

    Llorenç Carreres | 10/02/2008, 23:31
  2.  
    Re: L'obsessió per bastir una biblioteca

    Llegeixo, alleugerit, que també hi ha qui té semblants passions “malaltisses” com la meua: la compra compulsiva de títols que em semblen imprescindibles, que han d’encauar precís als prestatges de la meua biblioteca, malgrat que romanen en aparent indiferència durant molt temps. Ja vindrà, ja, l’hivern que calga despullar-los i desfer-se al caliu del seu contingut. De tant en tant, mentrimentres, els acarone amb el dit, faig com si anés a treure’ls, per copsar la seua disposició, i marxe feliç de saber-lo a prop meu. De vegades, abans d’encetar-los, els hi deixe a sobre les cames, una llarga estona i me’ls mire, gaudint només amb el més que probable plaer que em donarà la seua lectura. Allargant el moment d’endinsar-me en les seues pàgines...

    josepmanel | 09/02/2008, 14:46
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS