Administrar


"L'ignorant no és el que ignora coses, sinó el que ignora que les ignora". Joan F. Mira

latafanera.cat meneame.net

Amb el cor embogit

eliteratura | 08 Març, 2008 15:00

El post anterior, en bona part, se'm va acudir arran de la lectura d'un conte del recull que, sota el títol La mort i la pluja , ha publicat no fa gaire Guillem Frontera, de qui en coneixia la facetaLa mort i la pluja, de Guillem Frontera d'articulista, però no la d'escriptor. Descobrir un autor és com enamorar-se de bell nou. En el cas de Frontera, ha estat amor a primera vista. La referència me va arribar mitjançant una entrevista que li van fer al suplement de cultura Presència (número 1.877), precisament al Diari de Balears, que és on publica de forma habitual. Hi deia, entre d'altres coses, que "La voluntat de permanència és el desig d'esquivar la mort, de pontejar-la, d'anar més enllà i tot per acabar topant-hi, amb allò més inevitable, que és la mort". I més envant: "Abans (la mort) estava molt més present -la gent convivia amb la mortalla dins la caixa, i els difunts eren recordats molt de temps, i ara no".

La mort que tothom espera i que ningú no vol. La mort, avui dia, fa tanta por que la volem lluny lluny, com si no existís. Tot el ritual s'ha acurçat. Ens desfeim del cadàvers com si fóssim membres de la màfia. Desapareixen de la nit al dia. I no hi ha res que ompli el buit. Com diu Frontera, abans el ritme era un altre. Tota la vida recordaré el vetlatori de la meva àvia; la nit sencera al menjador, retent-li l'últim adéu per tal que romangués per sempre més a la nostra memòria. La família entrava i sortia; asseguts, qualque estona mig condormits a les cadires que s'havien fet molt rostides de passar-hi hores. Hi havia plors i, paradoxalment, estones de rialles nervioses quan algú recordava una anècdota perduda en el temps. L'endemà la família dinava de brou -brou, no caldo: per què me repugna tant aquesta paraula?-, després de l'enterrament.

L'entrevista, doncs, va ser detonant de la lectura. Vaig llegir un conte de Frontera, només un (ara ja en són tres: un d'aquí, un d'allà...), perquè en tenc començat un altre llibre, estrany, duríssim (Martin Amis, Koba el Temible ). Un temps no era amic de lectures simultànies. Ara faig el que puc i cada cop m'assembl més a Machín, amb el cor no sé si embogit; dividit, segur.  Llegesc d'aquí i d'allà i trec el temps fins i tot de moments perduts que, paradoxalment, poden ser els millors. Vaig llegir  un conte, L'ordenació del món, la història d'en Biel, geògraf particularíssim i exclusiu d'un poble, Alanària, que no sortia als mapes ("Ell havia cercat el nom del nostre poble a tots els llibres que hi havia a casa, però el topònim només apareixia imprès en els recordatoris dels difunts"). Fins que aquest geni eminent hi posà remei. Petits detalls, harmoniosos, conformen la narració a través dels ulls de nin. La frase, sòlida, ben construïda i espaiada, no deixarà malsatisfet cap bon lector. Frontera fila la història amb una cadència suau que emergeix de l'ànima innocent del narrador, amb tocs d'humor i tendresa que us il·luminaran el dia. I amb un final tendre, delicat, feliç.

En tornaré a parlar. Tant cert com som Llorenç.
 

 
Comentari forçat i ineludible: no entenc ni entendre mai l'estratègia d'ETA. La vida d'un ésser humà està per damunt de qualsevol consideració, absolutament. Dit això, afegiré que  l'assassinat només serveix per a enfortir l'estat espanyol, el justifica; per tant, la política d'ETA, a més de vil i menyspreable, és totalment equivocada. Fa mal a Euskadi i, per extensió, als Països Catalans.

Literatura | Següent | Anterior | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Gairebé la boca aigua

    Caram! Entre el teu post i el comentari de Josep Rosselló... frise per anar a cercar "La mort i la pluja" i llegir-lo tan aviat com em siga possible.

    novesflors | 08/03/2008, 21:17
  2.  
    En Guillem Frontera

    Sóc un seguidor habitual del teu blog, com de gairebé tots els que trobo sobre literatura. Em permeteu reflexionar sobre algunes coses que he llegit o conéixer-ne d'altres que encara no he vist.

    M'ha sorprès, vist que és una persona interessada i informada, que no tinguessis notícia de Guillem Frontera, que és un excel·lent escriptor abans que articulista. Jo he tingut sempre una especial relación amb l'autor, ja des que a començamentsdel 70 vaig llegit 'Els carnissers' (1967), la seva primera novel·la, guanyadora del Premi Ciutat de Palma. No sé com aguantaria ara la lectura d'un lector novell, però jo la tinc ben present.

    Amb el temps i la coneixença personal, hem treballat plegats en un parell de projectes informatius ben interessants, no va minvar el meu interés pel novel·lista. Son especialment recomanables titols com 'Tirannosaurus' (1977), 'La ruta dels cangurs' (1980) o 'Un cor massa madur' (1993.

    Tinc la sensació que t'ha d'interessar.

    Josep J. Rosselló | 08/03/2008, 18:05
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS